olivesmarti

olivesmarti

384

De les arrels ens ve allò que ens havien explicat tantes vegades de petits i que tant ens ha marcat de grans :
PRO ARIS ET FOCIS - HIC SUSTINUIMUS - USQUE AD MORTEM- MDLVIII .
(“Aquí vam resistir, per l’altar i la llar, fins a la mort” .1558) i açò serà la màxima que ens haurà de guiar
Som petits però tenim un cor de gegants




Quan l’arbre s’ ha fet mes gran, allunyat del seu bosc però ben arrelat en terra ferma , les branques ja poblades de fulles, i les llavors escampades al voltant ; al aixecar la mirada cap a ponent es pot comtemplar la seva reina asseguda al cim del mont:

Del Mont Verge Maria
Reina de l'Empordà,
jo al Cel pujar voldria;
Verge Maria,
deu-me la mà.

Anem, empordanesos,
d'amor de Déu encesos,
pujem a dalt del Mont,
a veure aquesta estrella,
que riu formosa i bella
de nostra terra al front.

Son trono és una serra,
que en mig de nostra terra
s'aixeca fins als cels,
té els núvols per cortina,
per blava mantellina
la volta dels estels.

Oh Reina i sobirana
regneu en eixa plana,
regneu en tots els cors.
Que vostra mà ens ampare;
salveu-nos, dolça Mare
del DOLENT OPRESSOR

Doneu-nos bona anyada,
gireu la pedregada
que vé del Canigó,
traieu d'aquesta terra
les GENTS QUE VOLEN GUERRA
i BUSQUEN NOSTRA SUMMISSIO

(Mossèn Cinto Verdaguer)




Camina que caminaràs, un peu rera l altra.
No hi han metas ni fites , anar més lluny no importa , tan sols anar fent , fins que les cames aguantin ... i el cor , estimada, pel teu amor, bategui al meu pit.
Anar més enllà ! Amb tu! Per sempre!

Członek od marca 2010