Czas  4 godzin 21 minut

Współrzędne 800

Uploaded 30 grudnia 2020

Recorded grudnia 2020

-
-
284 m
169 m
0
2,3
4,5
9,0 km

Obejrzane 108 razy, pobrane 4 razy

w pobliżu Sant Climent de Peralta, Catalunya (España)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Fa algunes setmanes vàrem visitar els dòlmens de la serra d’en Cals, sortint a peu des de Fonteta i ara tornem per completar la visita als dòlmens de Fitor i la ermita de Santa Coloma i ho fem, arribant-nos en cotxes, fins el Camp de la Cadena...per fer-lo hem creuat Fonteta fins assolir el camí de Fitor que hem seguit sense cap mena de problema fins a dalt al Camp de la Cadena...molt a prop de Can Plaja.
Comencem a caminar per la pista que duu a Fitor i que deixem a uns 400 metres més enllà per agafar un caminet amb fort desnivell (esquerra) que ens deixa a dalt la carena, seguim per la dreta uns 130 metres fins arribar al dolmen de la Serra Mitjana, aquest és un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal, té un passadís d’accés a la cambra construït amb lloses clavades, de les que encara es poden veure un bon nombre. També es pot apreciar restes del túmul de tendència circular que el cobria. Aquests tipus de dòlmens es datarien entre el Neolític Mitjà i el Neolític Final.
Tornem al camí resseguint tota la carena amb molt bones vistes sobre la plana i el Montgrí-Medes. El camí ressegueix la muntanya per un llarg corriol fins arribar a la zona on es troba el dolmen de la Roca de l’Aglà i on trobem unes roques amb inscultures (cassoletes) que formen part de la simbologia del metal·lisme a la zona. (La utilització dels gravats en època prehistòrica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megalítics o ben a prop, podem pensar en raons culturals/rituals, relacionades amb l'escolament de líquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc.)
Tot seguit passem pel dolmen de la Roca de l’Aglà un sepulcre megalític del tipus galeria catalana, amb un passadís en forma de U. Aquest dolmen ja va ser publicat per Lluís Esteva al 1965, qui comentà que el dolmen “presenta el aspecto de un castillo de naipes que se està desmoronando”. Actualment el monument conserva 10 de les lloses mes o menys al seu lloc. Al voltant del monument es poden apreciar algunes lloses que podrien formar part del túmul de tendència circular.
Tornem a la pista de Fitor fins a desviar-nos cap el Mas Petit, cruïlla amb pal indicador (dreta). Passem al costat d’aquest i a la primera cruïlla que trobem, girem a la dreta seguint avall fins la riera d’en Plaja que travessem per enfilar-nos pel camí de vianants, un viarany força costerut i rocallós que ens porta altre vegada a la pista de Fitor i a tant sols 8 minuts de l’ermita, segons la llegenda del pal informatiu situat al costat de la cruïlla.
Seguim direcció a l’ermita de Santa Coloma i quant ja l’albirem, girem a l’esquerra per un camí que neix a ran de les baranes que delimitant els prats de Fitor i que ens porten fins les runes del Mas Puig de Fitor.
La seva estructura és imponent, amb un cos format per una torre quadrangular amb cantoneres construïda sobre dues grans voltes i una ampliació important cap el nord. Davant la casa trobem el paller, que contenia el trull d’oli i el celler. Aquestes runes foren una gran casa pairal, amb diferents masos que hi depenien d’ella. Segons l’acta de consagració de l’església de santa Coloma de Fitor, al segle X, l’actual Mas Puig fou un dels vilanculus (agregació de poblament) que formaven part de l’agrupament de Fitor i que ajudaren a fundar la parròquia. Actualment el mas és propietat de la fundació Catalunya- La Pedrera que l’ha transformat en un Espai Natura.
Entre el mas i la gran bassa neix un camí amb pal informatiu que agafem per travessar els prats de Can Joanola. A 240 metres, seguim pel camí de la dreta i ens endinsem en el bosc, i a uns 180 metres a l’esquerra trobem una gran pedra anomenada “pedra dels sacrificis” amb les Inscultures del Llobinar. Els gravats no són molt profunds, probablement fets per percussió directe a partir de repicat. El bloc principal presenta una bàssia artificial, més d’una desena de cassoletes i 2 reguerons que formen una T.
Seguim camí i a uns 100 metres més endavant, a peu de camí, trobem a la nostre esquerra el Dolmen del Llobinar. Es tracte d'un sepulcre de corredor de cambra i amb un passadís que actualment no es visible. Les lloses que el configuren són de pissarra i durant la seva excavació al 1964 Lluís Esteva va poder confirmar que aquestes havien estat “clavades” al sòl natural i calçades amb pedres més petites. Aquest monument hauria tingut un túmul artificial del que encara es poden apreciar algunes restes al voltant. Durant l’excavació es va poder documentar un enllosat artificial de pissarra, que ocupava la cambra i el corredor.
A pocs metres del dolmen deixem el camí que dúiem per agafar un viarany (dreta) amb moltes ziga-zagues per esmorteir i fer més suau el desnivell. Aquest sender fineix a un altre força planer que seguim per la dreta i que ens deixa als peus de Santa Coloma de Fitor. Arribats al recinte, fem una parada per esmorzar a la zona de pícnic i a continuació ens acostem fins l’ermita...
Santa Coloma de Fitor és una de les joies del massís de les Gavarres. Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants. Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades a les arestes. La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt isolat. Té dues naus capçades per dos absis semicirculars. Sembla que la més antiga és la de migdia, l'absis de la qual presenta un aparell en espiga i la nau té restes de pintures murals romàniques. Al llindar de l'entrada de l'església hi ha la làpida sepulcral del rector que va morir el 1817, a mans d'uns bandits que van saquejar l'església. S'hi pot llegir, en un llatí poc acadèmic, com va morir.
Seguim camí per rere l’edifici per un sender que ens porta fins la creu del Padró i a la primera cruïlla, girem cap a la dreta per seguir un camí que ens va fem baixar fins a travessar altre vegada la riera d’en Plaja i passada aquesta, ara girem a l’esquerra seguint un camí que ens porta fins el mas Plaja.
Els Plaja foren una de les famílies mes innovadores a les darreries del segle XVII, ja que foren de les primeres en dedicar-se a la incipient indústria del suro. Al segle XVIII la producció de suro fou tant important a les Gavarres que esdevingué el motor de la puixança econòmica de tota la zona. Amb aquesta nova empenta, milloraren les comunicacions i es refermà la importància del Camí Ral, augmentà la població de Fitor i s’ampliaren els masos de la zona.
Passat el mas, seguim pel costat del pou d’aigua i un xic més endavant pel, avui reformat, forn d’argila, forn que s’especialitzà en la fabricació de teules. En un tres i no res arribem altre vegada la camp de la Cadena tancant el cercle i donant per acabada aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!

View more external

Parking

Camp de la Cadena...inici de ruta

Waypoint

Punt d'aigua per l'incendi

Skrzyżowanie

Cruïlla, esquerra...deixem pista principal

Skrzyżowanie

Cruïlla...dreta

Skrzyżowanie

cruïlla, dreta

Stanowisko archeologiczne

Dolmen de la Serra Mitjana

Panorama

panoràmica

Stanowisko archeologiczne

Inscultures a prop de la Roca de l'Aglà

Stanowisko archeologiczne

Dolmen de la Roca de l'Aglà

Stanowisko archeologiczne

Inscultures del Dolmen de la Roca de l'Aglà

Waypoint

Pista principal de Fitor

Skrzyżowanie

Cruïlla, dreta

Waypoint

Granges del Mas Petit

Skrzyżowanie

Cruïlla...dreta (Basses del Mas Petit)

Rzeka

Riera d'en Plaja

Ryzyko

Camí de vianants, tram molt corterut i rocallós

Skrzyżowanie

pista principal...pal indicador

Skrzyżowanie

Cruïlla...esquerra

Jezioro

la gran bassa de can Puig

Ruiny

Ruïnes de Can Puig

Skrzyżowanie

Cruïlla amb pal informador

Stanowisko archeologiczne

Pedra dels Sacrificis i Inscultures del Llobinar

Stanowisko archeologiczne

Dolmen del Llobinar

Architektura sakralna

Santa Coloma de Fitor

Piknik

Zona de Picnic de Fitor

Architektura sakralna

Santa Coloma de Fitor

Architektura sakralna

Creu del Padró

Skrzyżowanie

Cruïlla...dreta

Waypoint

Seguim recte

Waypoint

Camp de la Castanyeda

Skrzyżowanie

Esquerra

Skrzyżowanie

Cruïlla...esquerra

Waypoint

Can Plaja

Waypoint

Pou

Zdjęcie

Forn d'Argila de Can Plaja

Waypoint

Camp de la Cadena

Parking

Final de ruta

Komentarze

    You can or this trail