Czas  5 godzin 8 minut

Współrzędne 1109

Uploaded 25 lutego 2021

Recorded lutego 2021

-
-
260 m
-1 m
0
3,1
6,2
12,49 km

Obejrzane 178 razy, pobrane 13 razy

w pobliżu Mas Pinell, Catalunya (España)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta plena de contrastos la realitzada aquest diumenge en la que hem seguit el camí de ronda (Pals-Sa Riera), hem pujat al castell de Begur pel magnífic Camí de l’Aigua i hem fet la descoberta de la cova dels Lladres tot caminant per les Sorreres...uns camins de mala petja.
Hem aparcat a la zona comercial Eurospar situat a la primera rotonda que trobem després dels Masos de Pals i a pocs metres trobem el primer objectiu de la sortida, la Roca Negra o de les Bruixes, una gran pedra de dos metres d’alt i d’uns cent metres quadrats situada el mig de les dunes. Un indret ple de llegendes sobre noies que volien iniciar-se com a bruixes i que les nits del solstici d’estiu la passaven ballant sobre la roca, fent sacrificis d’animals i menjant-los i adorant al dimoni fins quedar extasiades...o la dona que trobaren morta el dia de Sant Joan, estirada sobre la Roca Negra però sense cap signe de violència...deien que havia estat una bruixa, vivia dins una barraca de vinya en el paratge del “Puig Sa Guilla”, sempre anava vestida de negre i es guanyava la vida venent herbes remeieres que agafava de dins dels boscos comunals i de la caritat dels pescadors i mariners del port que tant a prop tenia. Per beure havia d’anar a buscar l’aigua a una font que es trobava als límits del terme de Pals i Begur, que la gent anomenava “La font de la Bruixa” possiblement perquè l’aigua que sortia del mig de la sorra de les grans dunes era un fenomen al qual no hi trobaven cap explicació. La dona preparava licors pels homes que volien posseir una dona i ungüents perquè fossin més virils. Va ser de les ultimes dones que habitaren la vila que va tenir la càrrega de portar el nom de bruixa. (Escrit d’en Narcís Subirana a la Revista del Baix Empordà nº 53 pàgina 52)
A uns 500 metres de la Roca Negra es troba la Torre Mora, una torre de guaita, declarada Bé cultural d'interès nacional. Com la majoria de les torres de guaita costeres, va ser construïda al segle XVI, a l'època en què sovintejaven els atacs de la pirateria turca i barbaresca. L'any 1579 Antoni de Carreras va obtenir-ne el permís per construir-la. És una torre cilíndrica, de dues plantes, que es conserva a una alçada d'uns 10 m. Està feta amb pedra irregular lligada amb argamassa. L'entrada és a l'alçada del primer pis i s'hi accedia a través d'una escala de mà.
Al voltant de la torre hi ha restes de petites cases de pescadors, anomenades botigues, ja esmentades cap a la fi del segle XV i que al segle XVIII van arribar a la dotzena.
Seguim camí avall pels carrers del poble fins arribar a la platja del Racó i ens encaminem tot travessant la platja, fins la zona de roques anomenada Ses Planases on comença el camí de ronda que ens portarà a Sa Riera, passant per les cales de la Moreta e Illa Roja. Després de una pronunciada pujada, superada per un seguit d’escalons, arribem al punt més alt de aquest camí des de on podem fotografiar la magnífica cala de Sa Riera. Ara de baixada, en poca estona arribem a la platja.
Seguim el carrer de la Riera una estona fins que agafem el carrer Santiago Rusiñol un camí de terra amb marques de pintura blanca i verda del sender local que transcorre paral·lel a la riera, sent el començament del fantàstic Camí de l’Aigua... el camí segueix el curs de la riera que baixa des de Begur fins a la platja de Sa Riera. Aquesta ruta era l’antiga via de comunicació entre aquests dos nuclis en un temps on l’entorn rural era molt més habitat i l’activitat agrícola molt més extensa. És un camí alegre i bonic de fer en qualsevol època de l’any, on el predomini vegetal hi posa una atmosfera llòbrega i melangiosa. A l’indret hi ha una esplèndida comunió de la vegetació, de les pedres de riera i de l’aigua que porta el petit rierol, aconseguint un entorn fresc i ombrívol. Durant el trajecte hi ha també diversos elements vinculats a la cultura de l’aigua, com ara cisternes, parets seques, pous, safareigs, un forn i fins i tot un molí encara per rehabilitar, que conserva les obertures de sortida d’aigües a la riera...Cal agrair a l’Ajuntament de Begur la recuperació d’aquest camí.
El camí fineix amb un pal informatiu, sota la carretera de circumval·lació amb dos opcions...seguir el sender local i GR-92 (dreta) o el centre de Begur (esquerra), nosaltres seguim aquest últim que ens fa passar sota la carretera per un túnel sortint als carrers del poble. Seguim pujant fins arribar al mirador de Sant Ramon, magnífica talaia que avui no hem pogut gaudir pels núvols baixos que en han acompanyat tot el matí.
En un costat del mirador tenim una escultura en memòria de la gran “bailaora” Carmen Amaya, que va morir al seu dormitori del mas d'en Pinc, a Begur amb 45 anys. Uns metres més enllà la petita ermita de Sant Ramon, aquesta és una capella senzilla, típica del barroc popular, de planta rectangular amb un atri davant de l'entrada i campanar d'espadanya. La porta és de llinda recta, monolítica, i al seu damunt hi ha un ull de bou. L'absis pren una forma trapezial a causa dels contraforts. Va ser reconstruïda l'any 1951 després que fos destruïda l'any 1936.
Un xic més amunt tenim ja el Castell de Begur...símbol emblemàtic de la localitat. Actualment, aquest monument declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), només conserva els seus fonaments però la seva bellesa i el seu encant segueixen estant presents....Parada per esmorzar abans de començar la baixada.
Tornem fins el mirador de Sant Ramon per seguir els carrerons del nucli antic de Begur, passem pel costat de la Torre de Sant Ramon, una antiga torre de defensa, construïda al darrer terç del segle XVI, molt ben conservada. Es coneix també com la Torre d'en Caixa. Conserva un tros de la muralla que, des d'aquesta torre, arribava fins al castell. Està adossada a una casa del passatge de Santa Reparada. De planta circular, d'uns 5 m de diàmetre, té una alçada d'uns 12 m i està dividida interiorment en dos pisos, coberts amb voltes semiesfèriques. Conserva les gàrgoles i restes d'un matacà.
Després de passar per la església de Sant Pere i Santa Reparada, baixem fins el parc de l’Arbreda i sortim del poble pel carrer Carles d’Homs, on comença la extensa pineda dins les dunes de sorra continental, un ampli terreny de mala petja. Aquí es fa imprescindible seguir la traça del GPS, dons l’indret la conformen una teranyina de camins i corriols. Poc a poc ens anem acostat al últim objectiu d’avui, la Cova dels Lladres, situat al damunt de un turó prop de la urbanització Mas Tomasí, al qual accedim guiats per unes marques de pintura verdes exposades en algun escadusser tronc de pi. Dalt el turó, envoltada d’arbres i vegetació, sobresurten unes grans pedres i es pot veure la seva entrada, sent tot el conjunt de uns 8 metres de llargada i 2 d’alt, la pedra està composta de ferro.
En Narcís Subirana torna a escriure, aquesta vegada al llibre Llegendes de mar de la Costa Brava d’en Miquel Martín, sobre una llegenda titulada El tresor fugisser de Pals, una llegenda oral de Pals sobre la cova que deia: “En aquells temps, a Pals, hi havia port i la platja s’estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.
Visitada la cova, baixem pel vessant oposat, sense camí definit però amb el sotabosc força net i en la mirada al camí que hem de agafar i que no perdem mai de vista. Un cop al pla, seguim el camí que en ha de tornar altre vegada en uns 20 minuts al aparcament on tenim els cotxes, donat per finalitzada aquesta interesant...(i literària) sortida...
Salut i bones caminades!!

View more external

Parking

zona comercial Eurospar, platja de Pals...aparcament i final de ruta

Waypoint

Roca Negra o de les Bruixes

Pomnik

Torre Mora

Ruiny

Restes de petites cases de pescadors

Plaża

Platja del Racó

Waypoint

Començament camí de ronda Pals-Sa Riera

Plaża

Cala Moreta

Plaża

Illa Roja

Waypoint

Camí de ronda

Panorama

Vistes de Sa Riera

Plaża

Platja de Sa Riera

Waypoint

carrer de la Riera

Skrzyżowanie

Cruïlla, esquerra...deixem l'asfalt

Rzeka

començament del Camí de l'Aigua

Waypoint

Pou

Rzeka

Resclosa petita

Rzeka

camí de l'Aigua

Most

pont

Rzeka

petites rescloses

Waypoint

pou i safareig

Waypoint

Pou

Waypoint

Safareig

Skrzyżowanie

Cruïlla...seguim per l'esquerra

Ruiny

antic safareig

Tunel

pas soterrat de la carretera de circumval-lació

Skrzyżowanie

Cruïlla, dreta...deixem carrer, pugem per les escales

Panorama

Mirador de Sant Ramon

Architektura sakralna

Ermita de Sant Ramon

Zamek

Castell de Begur

Pomnik

Torre de Sant Ramon

Architektura sakralna

Església de Sant Pere i Santa Reparada

Drzewo

Parc de l'Arbreda

Waypoint

carrer de Carles d'Homs

Skrzyżowanie

Cruïlla, esquerra...deixem l'asfalt

Skrzyżowanie

Cruïlla...seguim recte

Skrzyżowanie

Cruïlla, esquerra

Waypoint

Les Sorreres

Skrzyżowanie

Cruïlla, esquerra

Waypoint

Camí de les Vinyes d'en Matilde

Skrzyżowanie

Línea elèctrica...passem per sota i seguim recte

Waypoint

Sots Julians

Skrzyżowanie

Cruïlla esquerra

Skrzyżowanie

travessem la línea elèctrica i seguim recte

Skrzyżowanie

comencem a remuntar el turó seguint marques de pintura verda als arbres

Jaskinia

la Cova dels Lladres

Waypoint

baixem pel altre vessant sense camí definit

Skrzyżowanie

Cruílla, dreta

Waypoint

parets de pedra seca

Parking

aparcament i final de ruta

Komentarze

    You can or this trail