Czas  9 godzin 30 minut

Współrzędne 2022

Uploaded 31 sierpnia 2015

Recorded sierpnia 2015

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
2 566 m
1 358 m
0
5,4
11
21,61 km

Obejrzane 2852 razy, pobrane 214 razy

w pobliżu Baños de Panticosa, Aragón (España)

Penge aquesta etapa del GR11 perquè he resseguit un camí que evita baixar a Panticosa i pujar-ne, cosa que alleugereix el desnivell (uns 1.000 m) d'aquesta etapa. (En tot cas, no deixeu de fer el tram "oficial" del GR11 entre Bachimaña i Panticosa: és molt recomanable.)
Inici: cal eixir del refugi --molt recomanable-- de Bachimaña cap a la dreta, en direcció a la presa de l’estany o ibon superior (i no seguir el GR11 que baixa cap a Panticosa o Respomuso). Fins que connectem amb el GR11 que puja de Panticosa, al cap de poc més de dues hores, no trobareu cap altre indicador que fites de pedres. Es fa la volta al refugi per uns aiguamolls, es travessa una canonada que entra en una mina i s'ix a un pany de roca que cal passar a poc a poc, buscant les fites; en alguns llocs pot fer impressió si pateixes vertigen. Enfront ja veus, penjat, l’anomenat camí dels Matxos, lloc per on es portaven els materials per construir les preses de Bachimaña. A partir d’aquest punt el camí millora molt, ja que es conserven els llaços empedrats i les parets que el sostenen en els cingles; a més, hi ha vistes espectaculars del refugi de Bachimaña, dels pics de l’Infierno, del Garmo Negro... i del camí que hem evitat: el GR11 que baixa cap a Panticosa per la costa del Salto del Sastre. Poc després s’entra en un bosc de pi negre i neret: és un jardí. Cal anar alerta, però, ja que, abans de girar el morral de la muntanya, ens apareix una senda que baixa a la dreta cap a Panticosa; s’ha d’agafar, a l’esquerra, la que puja.
El camí, futur variant del GR11, diuen, va pujant encinglerat, amb llaços, amb passos aeris però segurs, i amb vistes sobre Panticosa i la part del GR11 que en ve i amb el qual coincidirem més endavant.
La pujada acaba en un coll on hi ha una caseta de pedra a la dreta i un poc més avall una canonada antiga de ferro que, sempre al mateix nivell, hem de seguir fins al GR11. Encara que es veja penjat sobre cingles, el camí és segur. Cal travessar dos túnels (no és imprescindible el frontal) i a mitjan camí hi ha una construcció de ciment que pot servir d’aixopluc; també hi ha una altra senda que baixa, fent llaços, cap al GR11 i Panticosa.
El camí de la canonada deixa els cingles i poc després d’entrar en un pedregar connecta per la dreta amb el GR11 que puja de Panticosa. Ja només cal seguir les marques roges i blanques, quan n’hi ha, i pujar fort fins a l’ibon de Brazato. En aquesta zona de pedres i blocs, hi ha caminants que tiren al recte i desfan els llaços que faciliten la pujada; de gent per civilitzar n’hi ha per tot arreu.
S’arriba a l’ibon de Brazato; es deixa la presa a la dreta i es continua pujant per una senda evident; cap al final de la pujada hi ha una mina d’on ix un riuet d’aigua bona per beure. S’arriba a un altre coll, amb vistes espectaculars --i avui unes nuvolades amenaçadores-- i un parell més d’ibons que hem de superar, ja que enfront i un poc més amunt ja es veu el coll de Brazato.
Coll de Brazato, el punt més alt del recorregut. Vistes del Vignemale, que el tens enfront, impressionant. Comença la baixada, còmoda, cap a un parell d’ibons que hi ha abans de tocar la capçalera del riu Ara. Poc després del segon ibon apareix l’herba, que substitueix les pedres i les roques que portàvem des de la connexió amb el GR11; el camí es fa més fàcil, encara que la senyalització del GR és lamentable: hi vam trobar gent que no sabia per on anar; al capdavall, com que cada u va per on li sembla, no es consolida una única senda, cosa que va en perjudici de la conservació de la naturalesa i de la seguretat de les persones.
Un exemple clar és la zona de la Choza de los Batanes –la choza, inexistent: un punt clau de trobada de diverses rutes, on no hi ha cap senyalització.
Per als qui anem a Bujaruelo, cap problema: només cal passar al marge esquerre del riu Ara i cap avall. El trajecte és per activar tots els sentits. Es passen diversos estrats vegetals, des de les praderies alpines al bosc de pi negre i, al final, les fagedes amb tot tipus d’arbre de fulla caduca; salts d’aigua; marmoleres o antigues glaceres al vessant de Vignemale; vaques que pasturen i marmotes que corren ben prop.
Hi trobareu dos refugis lliures, el de Cerbillonar i el d’Ordiso; i al final, el refugi (i càmping) de Bujaruelo, al qual accediu pel pont romànic.


Waypoint

Connectem amb el camí de la canonada

Es deixa el camí dels Matxos i continuem pel camí que ressegueix la canonada d'aigua fins que trobem el GR11 que puja de Panticosa.
Waypoint

Túnel 1

És el tunel més curt. No fa falta frontal.
Waypoint

Túnel 2

Aquest túnel és més llarg però es veu la llum al final (Carolineeeee!).
Waypoint

Casa

Construcció que pot servir com aixopluc si t'agafa la pluja.
Waypoint

Cruïlla

Baixa una senda que connecta amb el GR11 i et porta a Panticosa.
Waypoint

GR11 que ve de Panticosa

El sender que ve de Bachimaña per damunt de la canonada d'aigua arriba en pla al GR11 que puja des de Panticosa.
Waypoint

GR11

Els llaços per on va el GR11 i que facilita la pujada per aquest rocam estan sent destruïts per gent que no respecta la muntanya perquè pugen al recte com si foren... cabres.
Waypoint

Mina-font dalt de l'ibon de Brazato

En ple mes d'agost totes les fonts netes s'han d'aprofitar. D'aquest túnel ix un riuen fresquíssim.
Waypoint

Coll de Brazato

Part més alta de l'etapa. Enfront el Vignemale i l'inici de la vall de bujaruelo; darrere, els cims de 3.000 m de l'Infierno, Garmo Negro...
Waypoint

Aiguabarreig de los Batanes

En els mapes diu Choza de los Batanes. De choza, no en vam veure cap. Hi conflueixen tres barrancs i podríem dir que hi naix el riu Ara. No hi ha cap senyalització, malgrat ser una cruïlla de diverses rutes.
Waypoint

Cruïlla

A la nostra esquerra, per un prat, puja la senda al Puerto de los Mulos i a França.
Waypoint

Cabana del Cerbillonar

Està en bones condicions. La usen els qui pugen al Vignemale per aquesta banda. Ah, i hi ha almenys un escurçó!
Waypoint

Boix, faig, serval...

Canvia la vegetació
Waypoint

Refugi d'Ordiso-inici pista

Aquest refugi també està en bon estat. Enfront comença la vall d'Ordiso.

1 comment

  • johnnyboy1 2016-07-29

    I have followed this trail  View more

    Fabulous scenery throughout - not particularly difficult but long all the same (8 hours) but with a well deserved cool beer at the end in Bujaruelo !

You can or this trail