Moving time  4 godzin 6 minut

Czas  4 godzin 32 minut

Współrzędne 3633

Uploaded 23 sierpnia 2019

Recorded sierpnia 2019

-
-
1 062 m
597 m
0
5,3
11
21,05 km

Obejrzane 46 razy, pobrane 5 razy

w pobliżu Gerri, Catalunya (España)

L'excursió comença al raval del Roser de Gerri de la Sal, a tocar dels Salins que donen al poble l'apel·latiu salí. Des d'allà ens incorporem a la carretera N-260 en direcció sud-oest.

Quan arriba el pas estret d'aquesta via pel bell mig del poble, trenquem a la dreta pel carrer del Mig, que puja. Travessem un portalet i continuem pujant cap a la plaça del Mercadal, on hi és la casa de la Sal, una magnífica construcció més coneguda amb el nom d'Alfolí.

En acabant de contemplar-la, continuem pel carrer de sant Sebastià, tot i que no per massa temps. I és que girem cap a la dreta pel carrer del Cap de la Vila, que és el primer que ens arranca per aquesta banda.

El seguim. Aquesta via després gira cap a l'esquerra i ens deixa ja fora del nucli urbà de Gerri. Ací és on arranca el camí de Gerri de la Sal a Peramea, que és per on hem de seguir.

El camí de Gerri de la Sal a Peramea comença a pujar suaument per la partida del camp del Tender. Tanmateix, la pujada s'accentua molt de seguida i comencem a ascendir bruscament cap a la partida de Capdevila.

El pas per travessar un barranquet ens dóna una treva, tot i que de seguida tornem a pujar per la vinya de Reboll en direcció cap a la partida de la Costa. Al remat, al cap d'uns quaranta-cinc minuts de deixar enrere Gerri, ja hem guanyat vora 300 metres d'altura.

És aleshores quan el camí de Gerri a Peramea enllaça amb la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellveí. A mà esquerra ens queda el serrat de les Forques, a 934 msnm.

Continuem ara amb la pujada, ja molt més suau, per la carretera, que es correspon amb el camí antic. En passar la corba Blanca, no tardem en veure el poble de Peramea. Travessem la plana de Montaner i, poc abans d'arribar a casa de l'Agustí, a l'entrada de Peramea, ens separem de la carretera i continuem pel camí de Gerri a Peramea, que baixa cap a l'obagosa partida de les Tosques.

Passem per la banda de baix de casa de l'Agustí després d'haver perdut un poquet d'altura i, des d'aquest punt, mamprenem de nou la pujada fins a fer cap al nucli urbà de Peramea, concretament al Portalet. Allà hi és també la font del Portalet.

Ens endinsem pels carrers d'aquesta localitat, que ens transporten segles enrere amb cases de pedra, arcades i la magnífica església de sant Cristòfol, que corona el conjunt.

Creuem el poble de banda a banda, de nord a sud, pel carrer de sant Cristòfol i eixim a la font de la Plaça, on retrobem la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellveí. Tanmateix, l'abandonem d'immediat perquè, a mà dreta, arranca un corriolet que baixa decididament cap al barranc del Baell. Es tracta del camí de Peramea a Balestui i per ell hem de continuar l'excursió.

Així doncs, per allà tirem i comencem a descendir. No tardem massa en travessar el camí de la Mina, que ens ix al pas quan la baixada més forta ja ha acabat. En acabant, continuem per la sendera estreta i humida que és aquest camí de Peramea a Balestui fins que, un centenar de metres abans de passar pel barranc del Baell, es fa pista.

En havent travessat el barranc, arribem a una cruïlla. El camí de Peramea a Balestui se'n va cap a la dreta. Nosaltres, però, hem de continuar cap a l'esquerra, per una pista que comença a guanyar altura en direcció a les pastures de la masia d'en Jaume, des d'on ens observen uns quants caps de bestiar. Aquesta via que ara agafem no és una altra que el camí de Peramea a Bretui.

Dit i fet, tirem cap a l'esquerra. A mà dreta, que és on paren la masia Parramon i la masia d'en Jaume, poca cosa veiem. Per contra, a mà esquerra, els prats de la partida de les Llenguaderes se'ns revelen amb la serra de Peracalç de fons.

La pujada del camí de Peramea a Bretui dura tant com dura la pista. I és que una tanca barra el pas quan aquesta s'endinsa en propietat privada. És ací on el camí gira lleugerament cap a l'esquerra. Avancem cap a l'oest per una sendera estreta envoltada per tanques a dreta i esquerra que delimiten la propietat privada de la masia d'en Jaume.

Just quan estem baix del casalot, que no veiem per la frondosa vegetació, arribem a un encreuament. En aquest punt tirem cap a la dreta i comencem una llarga pujada. En cosa de dos minuts, passem per la vora de l'abeurador de la masia d'en Jaume. Continuem pujant i, de seguida, el camí de Peramea a Bretui travessa la pista que accedeix a aquesta explotació ramadera que, ho recordem novament, és de propietat privada. Per tant, no ens hem de separar de la via pública.

Contemplem un corral modern ple de caps de bestiar, que ens miren encuriosits, i seguim cap al nord-oest per terreny de bosc. Travessem ara un país silenciós i solitari. Amb el camí de Peramea a Bretui, arribem al cap d'uns quinze minuts a una pista, que agafem cap a la dreta.

Uns metres més enllà, la remor d'un cotxe ens fica en alerta. Estem a tocar de la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellveí, que és per on seguim ara l'excursió.

I és que el camí de Peramea a Bretui se superposa a aquesta via mentre travessa les partides de les Comes i dels Ferreginals, a la dreta. Mentre, a l'esquerra, para el serrat de Vilanova i la Vall-de-vell.

Ja veiem Bretui uns metres per damunt de nosaltres. Tanmateix, la carretera se'n va a fer una marrada per a pujar en ziga-zaga fins a dalt. El camí de Peramea a Bretui, per contra, tira recte per la partida dels Quatre Camins. Ara més marcat, ara més esborrat, remunta en un tres i no res els cinquanta metres de desnivell que ens separen d'aquest poble.

Entrem a Bretui pel camp de Peret. Passem per la vora de casa Montaner i avancem cap a la part alta de la localitat. Després, tirem cap a l'oest per a veure l'església de sant Esteve.

De la vora d'aquest temple, molt modificat pel pas dels segles, arranca el camí que mena cap a Montcortès. De seguida, deixem enrere les últimes cases i coberts del poble, i enllacem novament amb la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellveí que, en aquest tram, es correspon una altra vegada amb el camí històric.

En cosa de dos minuts, mentre anem cap al prat de la Llau, passem per la font de Dalt, que queda a mà esquerra. En acabant, ens reorientem cap al sud per tal d'evitar els contraforts meridionals de la serra de la Guarda.

Uns metres més enllà, arribem a la casa Coll. En aquest punt, el camí de Bretui a Montcortès se separa de la carretera i continua en paral·lel a ella uns metres per baix. A mà esquerra queda el prat de Magí. L'entorn és ombriu. Encara ho és més a mesura que ens apropem al poble.

Poc abans d'arribar a la llau de les Móres, la senda es fa pista i comencem a pujar. Al final de l'ascensió, hi és l'entrada al poble. Creuem Montcortès en direcció sud-oest tot passant per l'església de sant Martí, una de les construccions més destacades del conjunt urbà.

En deixar enrere aquest temple, reformat al segle XVIII, tirem cap a la dreta per la partida del Cantó, pel camí de Montcortès a Mentui. Al cap de cinc minuts, retrobem la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellveí, amb la qual arribem immediatament a la collada de sant Antoni. En aquest punt hi ha un piló devocional que conté una xicoteta imatge de sant Antoni de Pàdua.

Dels tres camins que arranquen de la collada de sant Antoni, nosaltres agafem el del mig, que és el que va de Montcortès a Mentui i que baixa ja cap a l'estany de Montcortès. I és que, en cosa de tres minuts, ens plantem al peu de les aigües d'aquest estany que, tot i estar només a 1.000 msnm, no té res a envejar a altres del Pirineu molt més elevats.

Amb la visió del poble de Cabestany, elevat estratègicament per damunt de l'estany de Montcortès, avancem cap al sud-oest en direcció a una zona d'aparcament per als qui pugen amb vehicles fins ací dalt. També hi queda allà una font.

Des d'ací, enllacem amb el camí de Montcortès a Peracalç, o camí de Canals, que mena en direcció sud / sud-est. Amb ell comencem a ascendir cap a Lo Planell per un entorn ben solitari. Prats a una banda i bosc a una altra.

En fer cap al punt culminant de la pujada, comencem a escoltar esquellots per ací i per allà. És la prova irrefutable de la presència de ramat a prop. En efecte, a mà dreta, del bosc que cobreix les llaus Roies, ixen unes vaques amb un vedell. La nostra presència les sobta, però continuen pasturant sense parar més esment en nosaltres.

En cosa de dos minuts passem per la borda de Perelló. A partir d'aquest punt, la baixada s'accentua a poc a poc. Estem a la partida de les Costes, on també hi ha altres animals pasturant. En aquest cas, a banda de vaques, hi ha també un bou. Pareix que la nostra visita no els agrada massa i, des del seu lloc de pastura, enfilen al trot cap a la nostra posició.

Dels animals ens hi separa el fil que fa frontera entre les pastures i el camí de Montcortès a Peracalç. No massa convençuts de l'efectivitat que tindria en cas d'acomesa dels animals, avancem ràpidament, sense córrer, però amb celeritat, per a allunyar-nos el màxim possible del seu territori.

Com hi som a l'extrem sud-est de les pastures, a prop ja hi creix la vegetació de bosc de l'obaga de Canals. Per tant, ens perden de vista i nosaltres també ho fem. I fins ací l'ensurt.

Ara, ja més tranquils, continuem una llarga davallada cap a l'encara llunyana llau de Sibílies, que travessem en dues ocasions. Abans, però, perdem cap a la dreta el camí de Peracalç. Ara, ja només anem pel de Canals.

Creuem per primera vegada la llau de Sibíles. Després, al cap d'uns cinc minuts, el camí de Canals se'n va recte cap al sud-est. Nosaltres, però, continuem per la pista, ara dita camí de la masia de Pasqual.

El camí mena cap al nord / nord-est / est. Estem en zona de pastures i hem d'estar atents per si ens trobem amb algun animal solt. Nosaltres ja no en vam veure més, però els senyals hi eren allà.

A la banda de baix dels plans de Canals, passem per un abeurador alimentat per una cuba muntada en un tractor. És en aquest punt on el bosc desapareix i se'ns obre la partida de la Llenguadera.

Per primera vegada des de l'estany de Montcortès, és en aquest punt on trobem una altra vegada presència humana, concretament a la borda de Sabater, construïda al peu del Tossal. Cal estar atents perquè, uns metres més endavant, hem d'abandonar la pista, tot just en havent travessat de nou la llau de Sibílies.

Continuarem, ara, per una senda que naix a mà dreta i que es correspon amb el camí de Canals a Cortscastell, que, invisiblement, se'ns ha unit poc abans de passar per la borda de Sabater.

Caminem ara per un bosc no massa frondós. El camí de Canals a Cortscastell no deixa de baixar i baixar, però més ho ha fet la llau de Sibíles, que ja duem alguns metres per baix de nosaltres. Al remat, des de la nostra posició, arribem a albirar el campanar de l'església de santa Anna de Cortscastell.

Cap allà que anem. Els darrers metres abans que el camí històric trobe la pista tenen un desnivell negatiu accentuat. Cal anar en compte per a no relliscar. Després, la pista és pedregosa però fàcil de caminar.

Avancem cap al nord-oest per tal de travessar el barranc de les Morreres a l'altura de la font del Reguerot. En acabant, el camí de Canals a Cortscastell gira cap a l'est i, en cinc minuts, apleguem a la casa del Sabater, una de les dos del poble.

En efecte, a Cortscastell sols hi queden dos cases. La del Sabater, en ruïnes, i la Xangre, que es manté dempeus. També hi ha restes del castell. Tot el conjunt està presidit per un roc singular, que li dóna al conjunt una visió particular.

Allunyana del poble, al peu del camí que hi va cap a Montcortès, per on ens desviem momentàniament, està l'església de santa Anna, dins del recinte del cementeri. El temple és romànic, tot i que ha sofert remodelacions al llarg dels segles. Té dos accessos per la façana que mira a l'est. A l'interior, d'una nau, s'observen dos espais ben diferenciats. L'un al qual s'accedeix directament per la porta més septentrional, on hi és l'altar major, l'espai per als fidels i l'accés al cor elevat i al campanar. L'altre al quan s'entra per la porta de més al sud, que pareix una ampliació posterior.

Des de l'església de santa Anna, desfem el camí fins a Cortscastell. Des d'allà enfilem cap al nord-est pel camí que mena cap a Pujol, que es correspon en aquest tram amb la moderna pista que comunica la localitat amb la carretera de Gerri a la Pobleta de Bellveí.

Travessem la partida del Canemar i, en acabant, ens redrecem cap a orient. Quan fem cap a la coma del Rei, punt en el qual la pista de Cortscastell trenca decididament cap al nord, el camí de Pujol continua la seguida en direcció est / sud-est. Nosaltres, però, continuem per la pista i comencem a guanyar altura a poc a poc.

Pugem cap al serrat de la borda de Patot, que ens queda un poc més amunt, a mà dreta. Després de passar per una granja, a la partida de l'Argelagar, fem cap de seguida la borda de Patot. En aquest punt connectem amb la carretera de la Pobleta de Bellveí a Gerri, que agafem cap a la dreta.

En la llunyania, davant de nosaltres, albirem ja el poble de Peramea, per on havíem passat ja abans. De fet, cap a ell ens adrecem de nou. Abans, però, passem per la vora de la granja de Rafel, a la dreta, i de la de Parramon, a l'esquera. També a aquesta banda ens queda la font de les Piques.

En havent-la ultrapassat comencem a pujar lleugerament cap a Peramea. De fet, l'ascensió no s'atura fins que ja hi som a dins del poble una altra vegada.

Ara no hem d'abandonar ja en cap moment la carretera de la Pobleta de Bellveí a Gerri. Vaja o no vaja de la mà del camí antic, la seguim mentre fa ziga-zagues per la banda septentrional del serrat de les Forques.

El paisatge que guaitem des d'ací és de gran bellesa: el tossal del Puial, la serra de Culroi amb la roca de l'Àliga, la solana de Costoia o l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló.

Al cap d'una mitja hora per carretera, fem cap al peu de la N-260. Allà a tocar estan de nou els Salins, on fiquem el punt i final a l'excursió.
Waypoint

Gerri de la Sal

zdjęcie

Camí de Gerri a Peramea

zdjęcie

Camí de Gerri a Peramea

Waypoint

Peramea

zdjęcie

Camí de Peramea a Balestui

zdjęcie

Camí de Peramea a Bretui

fontanna

Abeurador del mas d’en Jaume

Waypoint

Mas d’en Jaume

zdjęcie

Camí de Peramea a Bretui

Waypoint

Bretui

zdjęcie

Camí de Bretui a Montcortès

fontanna

Font de Dalt

zdjęcie

Camí de Bretui a Montcortès

Waypoint

Casa Coll

zdjęcie

Camí de Bretui a Montcortès

Waypoint

Montcortès

zdjęcie

Camí de Montcortès a Mentui

Przełęcz

Collada de sant Antoni

zdjęcie

Camí de Montcortès a Mentui

Jezioro

Estany de Montcortès

fontanna

Font

zdjęcie

Camí de Canals / Camí de Montcortès a Peracalç

Waypoint

Borda de Perelló

zdjęcie

Camí de Canals / Camí de Montcortès a Peracalç

fontanna

Abeurador

zdjęcie

Camí de Canals a Cortscastell

fontanna

Font del Reguerot

zdjęcie

Camí de Canals a Cortscastell

Waypoint

Cortscastell

zdjęcie

Camí de Cortscastell a Pujol

Waypoint

Granja

Waypoint

Borda de Patot

zdjęcie

Carretera de la Pobleta de Bellveí a Gerri de la Sal

Waypoint

Granja de Rafel

Waypoint

Granja de Parramon

fontanna

Font de les Piques

zdjęcie

Carretera de la Pobleta de Bellveí a Gerri de la Sal

zdjęcie

Carretera de la Pobleta de Bellveí a Gerri de la Sal

Waypoint

Gerri de la Sal

Komentarze

    You can or this trail