Moving time  3 godzin 45 minut

Czas  4 godzin 58 minut

Współrzędne 2913

Uploaded 29 lipca 2020

Recorded lipca 2020

-
-
921 m
324 m
0
4,1
8,3
16,6 km

Obejrzane 179 razy, pobrane 10 razy

w pobliżu Eslida, Valencia (España)

L'excursió comença a l'encreuament entre el carrer de la Diputació i l'avinguda del País Valencià de la localitat d'Eslida. Des d'allà eixim cap al nord-oest amb aquesta última via, que es correspon amb la carretera CV-223. Amb ella, no tardem en eixir del nucli urbà.

És aleshores quan girem cap a l'esquerra amb la primera pista que ens apareix a aquesta banda. Avancem des d'ara cap al sud-oest / oest, guanyant altura lleugerament. A la dreta duem el barranc de l'Oret i observem sobre ell l'arc de l'horta Nova. A mà esquerra, de seguida, veiem la boca d'una cavitat. Poc més endavant en trobem una altra, que es correspon amb la cova dels Ametlers.

En acabant, continuem la marxa per aquest camí fins que enllaça amb el camí de l'Oret i assegador del barranc l'Oret. De fet, ho fa en el punt on aquesta via travessa el referit curs d'aigua. Continuem cap a la dreta durant alguns metres. De seguida, però, ens desviem per una senda que puja decididament pel vessant dret del camí de l'Oret. En cosa de tres minuts, ens deixa en la boca de la cova de l'Oret, utilitzada en la prehistòria com a cavitat funerària i situada en la mateixa partida on estigué l'alqueria islàmica de l'Oret, completament perduda.

Baixem de la cova de l'Oret fins al camí de l'Oret per la mateixa sendera que havíem usat per a pujar-hi. Després, desfem els nostres passos fins al punt on havíem creuat el barranc de l'Oret. A diferència d'abans, ara tornem cap a Eslida amb el camí de l'Oret, o assegador del barranc de l'Oret, tot pujant.

Amb tot, no apleguem al poble perquè al cap d'uns cinc minuts d'haver agafat el camí de l'Oret, se'ns presenta a la dreta una senda que pareix entrar a un camp de conreu. L'agafem i, immediatament, tomba cap a la dreta, cap al sud-oest, en direcció a la partida de la Pedrera. Tot i caminar per una zona de bosc, la vegetació no és massa densa i ens permet albirar els cims del Benialí i del Corralet, separats pel coll de Barres.

Ascendim a poc a poc fins a arribar a un altre camp. En aquest punt, la senda gira sobtadament cap a l'esquerra i tira amunt bancal rere bancal pel límit de la finca. En aquest sentit, des d'ara, segueix més o menys el límit superior de la parcel·la en la qual està enclavat el molí d'Aire, parada següent del nostre itinerari.

Modifiquem progressivament la direcció des del sud-est al nord-est. Mentrestant, ja veiem la silueta del molí d'aire davant de nosaltres, retallada per la llum primera d'un matí de juliol calorós. Abans de fer-hi cap, però, passem per trinxeres de la Guerra civil espanyola. Just en deixar-les enrere, apleguem al peu del molí, que està en ruïnes. Des d'ací guaitem Eslida perfectament.

Continuem la marxa cap al sud-est per una senda que s'enfila per una zona boscosa cap a la Penya. El bosc acaba per desaparèixer en passar per un plan on trobem una caseta en ruïnes i un pou. D'ara endavant, l'ascensió s'accentua. Fem algun que altre ziga-zaga i també hi ha passos equipats amb cadenes, tot i que es poden fer perfectament sense ajuda.

Al remat, guanyem la carena de la Penya. Ara, tombem cap a la dreta per la cresta rocosa d'aquest serrat fins a fer el cim de la Penya, a uns 560 metres sobre el nivell de la mar. Des d'ací dalt observem amb claredat l'itinerari que haurem de seguir per a pujar al puntal de l'Aljub, muntanya culminant de la jornada a uns 940 msnm.

Mamprenem la baixada des de la Penya i, en cosa d'un minut, ens plantem a la pista de la font de les Escales, a l'altura del coll de la penya de la Boda. Travessem aquesta via i tornem a pujar. En aquests metres primers hem de pegar una bona pitrada pel límit entre les Portellades, que cauen a mà esquerra, i les Escales, que les tenim a la dreta. En acabant, la cosa se suavitza i la pujada es fa més moderada.

Tanmateix, no dóna cap respir i l'ascensió, pràcticament tota l'estona en direcció sud, és constant. Tombem cap a ponent uns cinc minuts abans de fer cap al cim de la penya de la Boda. Ara hem deixat enrere el bosc i caminem per una zona molt més descoberta, que ens ofereix bones panoràmiques, sobretot cap a la dreta. Ens reorientem, després, cap al sud-est i, de seguida, coronem la penya de la Boda. Al peu d'aquest cim observem alguns parapets de l'època de la Guerra civil espanyola. La vista d'Eslida des d'ací dalt és magnífica.

En baixar de la penya de la Boda, retrobem el camí que puja cap al puntal de l'Aljub. Perdem un poc d'altura, tot i que immediatament mamprenem de nou la pujada. Anem cap al sud-oest. La senda puja per la banda de dalt dels espadats i les pedreres de l'ombria de l'Oret. Novament, la vista sobre les terres que solca el barranc de l'Oret és privilegiada.

Deixem enrere aquest tram més costerut en fer cap a un bosquet, ja a menys de cent metres per baix del puntal de l'Aljub. Ací l'ascensió se suavitza, mentre apareixen ja entre la vegetació les antenes que dominen aquesta muntanya. No tardem massa en passar per l'aljub que dóna nom al cim. En acabant, només ens queda enllaçar amb la pista del puntal de l'Aljub i ascendir fins al punt més elevat d'aquest mont, que també ha estat anomenat amb el topònim de la Mesquita.

Després de fruir de la vista que, principalment, cap al sud, es té des d'ací dalt, retornem a la pista del puntal de l'Aljub. Aquesta via baixa cap al coll del Pinaret per l'extrem occidental de la solana del barranc de Xóvar. Per allà hem de continuar, en terres de frontera entre aquesta localitat i Eslida. Durant el descens, continuem tenim bones vistes cap al sud.

Finalment, al cap d'un quart d'hora de baixada, arribem al coll del Pinaret. Nosaltres hem de continuar l'excursió cap a l'esquerra, amb la pista del puntal de l'Aljub, que ara mena cap a orient a fi de trobar la carretera CV-219 a l'altura del port d'Eslida. Avancem per la partida de les Trinxeres, amb l'ombria i la solana del barranc de Xóvar a l'esquerra i les terres de Tarraguan enfront. Cap a elles ens adrecem.

Eixim a la carretera CV-219 just al port d'Eslida. Creuem aquesta via i ens incorporem a l'altra banda a la senda del barranc de la Costera, que tira cap a orient resseguint la línia dels termes d'Eslida i de Xóvar. Al principi és pista i guanyem altura a poc a poc. No tardem massa, però, en arribar al final de la pista i haver de continuar l'itinerari per senda. Tot i que en trobem algunes que tiren cap a la dreta, el camí que nosaltres hem de seguir, que és el de la senda del barranc de la Costera, no té pèrdua si considerem que el nostre objectiu següent és el cim de Tarraguan. Per tant, hem d'ascendir.

Es nota que per ací passa poca gent. La senda està un poc tapada, però tot i això no hi ha opció a perdre's. A l'esquerra, tapat pel bosc, deixem el pla de Tarraguan, de més a més del corral de Tarraguan, que no arribem a veure. En aquesta zona va haver d'estar l'alqueria islàmica de Tarraguan, que ara està perduda.

Amb tot, seguint la senda del barranc de la Costera, continuem l'ascensió fins a guanyar el pic de Tarraguan, o muntanya del Sastre, a uns 765 msnm. Novament la panoràmica bona la tenim cap al sud, al vessant de Xóvar. Així mateix, albirem el cim del Castillet, penyal inconfusible que s'eleva en vertical per baix del Carrascal. Per baix ens queden les mines de Los Tuertos, Los Cejas i Semiramis, record del passat miner d'aquesta contrada.

Reprenem la marxa cap a l'est amb la senda del barranc de la Costera, que ara comença el descens cap al coll de la Malladeta, o de la Nariz. El descens dura poc més de deu minuts, i no apleguem finalment fins a la collada. Abans, per l'esquerra, ens entra el camí de la Malladeta. Per aquesta via continuem l'excursió, cap al nord-oest.

Amb el camí de la Malladeta travessem la partida del mateix nom del terme d'Eslida. El pas pel vessant septentrional de la muntanya de Tarraguan és estret. Trobem una barreja de pins i de sureres entre bancals perduts. La baixada s'accentua a mesura que avancem fins que, al final, arribem una altra vegada a la carretera CV-219.

Creuem aquesta via i continuem baixant pel camí de la Malladeta, que continua a l'altra banda. El descens és més brusc, ara. Hi predominen les sureres en aquest tram, i és que estem a la partida de l'Alcornocaret Fosc. Ara en ziga-zaga, ara al recte, continuem perdent més i més altura fins a enllaçar, per tercera vegada, amb la carretera CV-219.

Abandonem en aquest punt el camí de la Malladeta, que continua cap a la font de Matilde, i continuem la ruta per la carretera que uneix Xóvar i Eslida. L'agafem cap a l'esquerra i la seguim uns deu minuts. A l'esquerra ja veiem Eslida i, davant de nosaltres, el castell del poble. Cap a la fortalesa ens adrecem.

Després de creuar el barranc de Xóvar amb el primer pont de la carretera, se'ns incorpora el camí de Xóvar a Eslida. Amb ell recorrem els últims metres de via asfaltada abans d'entrar al poble. No hi apleguem nosaltres, però. A l'esquerra, poc abans de les primeres cases d'Eslida, ix una pista de terra que puja cap al castell d'Eslida.

Per a ascendir-hi, no la vam seguir i pujàrem camp a través. És fàcil fer-ho perquè la zona ha estat desbrossada recentment. Al remat, fem cap al peu de la fortalesa. A fi de muntar-hi al capdamunt de la torre, que és l'element millor conservat del conjunt, cal que agafem una sendera estreta i molt costeruda que assalta el conjunt pel sud. Entre les ruïnes, guanyem la part alta de la torre del castell d'Eslida, que en el passat fou el centre polític i administratiu d'aquesta contrada de la serra d'Espadà, altrament anomenada serra d'Eslida.

Amb paciència i cura, baixem del castell i agafem la pista per a tornar a la carretera CV-219 que, com ja hem comentat, ara es correspon amb el camí de Xóvar a Eslida, i també amb la carrerada del camí de Tales i Maset. Passem per les primeres cases del poble, però de seguida tirem cap a la dreta per a agafar la carrerada del camí d'Alfondeguilla.

Aquesta via ens fa passar per la vora d'alguns xalets de la urbanització que se'n diu del Cerro. El pas pecuari se separa prompte de la moderna pista, en el punt on aquesta gira bruscament cap a ponent. Baixem cap a la ribera del barranc de Xóvar, per la partida del Barranc. Després, ens reorientem cap al sud-est / est, en paral·lel al barranc de Xóvar.

No tardem en travessar l'àrea recreativa de la font de Matilde. El naixement d'aigua queda per dalt del camí, a mà dreta. Hi ha gent agafant aigua i, en ser temps de coronavirus, decidim no aproximar-nos i continuem la marxa.

Poc després arribem a una cruïlla. Per l'esquerra ens entra el camí d'Eslida a Castro i a Alfondeguilla, de més a més de la carrerada del camí d'Alfondeguilla. Aquesta via tira cap a orient. Nosaltres, en canvi, hem d'anar cap al nord-est i ho fem amb el camí de l'horta d'Alfeig, que se separa en aquest punt del que va a Alfondeguilla.

Caminem en paral·lel al barranc de Xóvar. A l'esquerra tenim l'horta d'Alfeig. A mà dreta ens queda el picador de cavalls. Per la vora d'aquesta parcel·la tira cap a l'est el camí de la font d'Albir. Ens desviem per ell, travessem el barranc de Castro i, en un parell de minuts, eixim a aquest naixement d'aigua el topònim del qual, en àrab, vol dir "el pou".

En acabant, tornem al camí de l'horta d'Alfeig, encara que per poca estona. I és que, novament, fem cap a un encreuament. Aquesta via travessa el barranc de Xóvar i se'n va cap a l'esquerra. Nosaltres, en canvi, seguim cap al nord mentre deixem a la dreta l'horta de la font d'Albir. Al remat, cinc minuts més tard, arribem a la carretera CV-223.

Ens incorporem a aquesta via cap a la dreta. De seguida, però, l'abandonem cap a l'esquerra i agafem un camí que baixa a travessar la rambla d'Artana en direcció al polígon industrial del Bany. En aquest punt enllacem, cap a l'esquerra, amb el camí de la Conillera.

A la dreta d'aquesta via, just després de passar per un abocador, hi ha una sendeta que puja cap a uns camps de conreu. L'agafem i, allà mateix, observem les ruïnes dels banys àrabs d'Eslida. La parcel·la on estan ubicades ha estat ficada en producció recentment amb oliveres jóvens. Per aquestes ruïnes aquesta partida és la del Bany.

Després de visitar aquest indret, que dóna idea de la importància d'Eslida en l'època islàmica, retornem al camí de la Conillera, que es correspon amb l'assegador del barranc de l'Oret. Amb aquesta via apleguem en cosa de dos minuts a l'arc de la Rambla, que és un aqüeducte que travessa la rambla d'Artana per la part baixa d'Eslida.

Passem pel carrer del camí Fons a fi d'incorporar-nos, cap a la dreta, al camí dels Corrals, o d'Eslida a Tales, o carrerada del camí de Tales i Maset. Amb ella, travessem el rambla d'Artana i comencem a pujar cap a l'alqueria d'Almaxaraca. El camí és ample i està empedrat. No tardem gens en aplegar a aquest poble abandonat reconvertit a corrals d'ençà l'expulsió dels moriscos el 1609. És per açò que a Eslida també es coneix aquest indret amb el topònim dels Corrals.

Travessem el llogaret en direcció oest. Pel mig de les ruïnes dels corrals, antics habitatges, pugem a la banda de dalt d'Almaxaraca, que en àrab vol dir "la solana". Ací dalt veiem una calera. Cap a la dreta se'n va, perfectament marcada, la carrerada del camí de Tales i Maset. Nosaltres, en canvi, per l'extrem occidental del llogaret busquem l'assegador de la Rossa.

Ens incorporem a aquesta via i comencem a pujar cap al pla de la Rosa, que guanyem en uns deu minuts cap al nord / nord-est. Ara, continuem avançant en la mateixa direcció per a coronar el cim de la Serrada, a uns 485 msnm. Des d'ací dalt, la panoràmica cap a l'est és privilegiada. Es domina el pas cap a la banda d'Artana i, a més a més, les terres d'Aixoulín, una altra de les alqueries islàmiques desaparegudes del terme d'Eslida.

Baixem de la Serrada i desfem els nostres passos per l'assegador de la Rossa fins a fer cap a un encreuament que abans havíem obviat. Ara, tirem cap a la dreta, abandonem l'assegador de la Rossa i ens incorporem al camí de la Rossa, que puja des de Berissanda. Aquesta és, precisament, la parada següent del nostre itinerari.

Amb el camí de la Rossa, baixem cap a la foia del Canari. En acabant, arribem a les terres més planes de Berissanda. Just després de deixar a mà dreta dos xalets i el camí que hi accedeix, a aquesta mateixa banda apareix una sendeta que entra a un camp d'oliveres. En aquests terrenys estigué Berissanda, poble del qual no queda gran cosa.

Fem un tomb per aquest indret i retornem al camí de la Rossa. Ja estem a prop de la carretera CV-223. Abans d'aplegar a ella, però, a l'esquerra deixem la bassa de Berissanda, que serviria per a regar l'horta d'aquesta alqueria.

Al remat, ens incorporem, cap a l'esquerra, a la carretera tot creuant el barranc d'Aín. Ja només ens queda retornar a Eslida i ficar el punt i final a l'excursió allà on l'havíem iniciada unes cinc hores abans.
Waypoint

Eslida

Zdjęcie

Camí

Jaskinia

Cova

Jaskinia

Cova dels Ametllers

Zdjęcie

Camí de l'Oret / Assegador del barranc de l'Oret

Zdjęcie

Senda a la cova de l'Oret

Jaskinia

Cova de l’Oret

Zdjęcie

Camí de l'Oret / Assegador del barranc de l'Oret

Zdjęcie

Camí al molí d'aire

Waypoint

Trinxeres de la Guerra civil espanyola

Waypoint

Molí d’Aire

Zdjęcie

Camí

Szczyt

La Penya

Zdjęcie

Camí

Szczyt

Penya de la Boda

Zdjęcie

Camí

Waypoint

L’Aljub

Szczyt

Puntal de l’Aljub / La Mesquita

Zdjęcie

Pista del puntal de l'Aljub

Przełęcz

Coll del Pinaret

Zdjęcie

Pista del puntal de l'Aljub

Przełęcz

Port d’Eslida

Zdjęcie

Senda del barranc de la Costera

Szczyt

Tarraguan / El Sastre

Zdjęcie

Senda del barranc de la Costera

Zdjęcie

Camí de la Malladeta

Zdjęcie

Carretera CV-219

Zdjęcie

Camí de la Malladeta

Zdjęcie

Carretera CV-219

Zdjęcie

Camí

Zamek

Castell d'Eslida

Zdjęcie

Camí

Zdjęcie

Carretera CV-219

Zdjęcie

Carrerada del camí d'Alfondeguilla / Camí

Źródło

Font Matilde

Zdjęcie

Camí de l'horta d'Alfeig

Zdjęcie

Camí de la font d'Albir

Źródło

Font d’Albir

Zdjęcie

Camí

Zdjęcie

Carretera CV-223

Zdjęcie

Camí de la Conillera / Assegador del barranc de l'Oret

Waypoint

Banys àrabs

Waypoint

Arc de la Rambla

Zdjęcie

Camí dels Corrals / Camí d'Eslida a Tales / Carrerada del camí de Tales i Maset

Waypoint

Almaxaraca

Zdjęcie

Assegador de la Rossa

Szczyt

La Serrada

Zdjęcie

Camí de la Rossa

Waypoint

Berissanda

Komentarze

    You can or this trail