Moving time  jedna godzina 37 minut

Czas  2 godzin 10 minut

Współrzędne 1202

Uploaded 24 lipca 2020

Recorded lipca 2020

-
-
536 m
384 m
0
1,7
3,4
6,89 km

Obejrzane 85 razy, pobrane 4 razy

w pobliżu Chóvar, Valencia (España)

L'excursió comença al carrer Nueva de Chóvar, junt al cementeri vell del poble, des d'on eixim cap al sud-oest per a buscar la carretera CV-219. De seguida deixem enrere el poble i ens incorporem cap a la dreta a aquesta via, que es correspon amb el camí de Chóvar a Azuébar. Estem a la partida de la Pobila. A mà esquerra ens queda la muntanya del Calvario mentre que a la dreta ens queda un restaurant situat a la partida de la Sabara.

Amb la carretera, pel pont que se'n diu Estrecho, travessem el ramblar del barranc del Carbón amb la rambla d'Azuébar. Just després, agafem una via que arranca cap a la dreta i pujant. Es tracta del camí de Guarga. Les oliveres dominen aquesta contrada. Per damunt d'elles trau el cap la Torreta, una construcció isolada situada sobre un tossalet elevat lleugerament per damunt dels camps que paren a la part més fonda de la partida de Guarga. Per a arribar-hi no hi ha camí, per la qual cosa l'aproximació la fem camp a través.

És fàcil avançar-hi perquè els camps estan treballats. D'aquesta manera, en poc més d'un minut des del camí de Guarga, apleguem al peu la Torreta. Cal anar en compte, però, perquè a tocar queda un aljub mig tapat per la vegetació. Tot i estar sola, ens fa l'efecte per les restes que envolten aquesta torre que, en el passat, van haver-hi més construccions annexes que no han arribat fins al nostre temps.

En acabant, desfem els nostres passos i continuem pel camí de Guarga a fi d'envoltar la partida de Guarga tot caminant cap a l'oest, sud i sud-est. Al remat, guanyem un poc d'altura i fem cap a la caseta de Guarga, que és un xicotet refugi sense porta. Allà mateix hi ha un encreuament. Nosaltres hem de continuar cap a la dreta, deixant l'asfalt, amb el camí de Guarga, que des d'ara es correspon amb el camí d'Azuébar a Eslida.

Guanyem altura a poc a poc mentre els conreus de secà, principalment oliveres, ens continuen acompanyant. Al cap d'uns deu minuts des de la caseta de Guarga, apleguem a una altra cruïlla amb tres camins. El de la dreta entra a una finca i mor allà. L'altre que queda a la mateixa banda i que mena cap al nord-oest és la continuació del camí d'Azuébar a Eslida. Cap a l'esquerra tira el camí de Guarga. Continuem l'excursió per aquest últim i, de seguida, al sud-est, veiem els corrals de Guarga damunt d'una llometa.

En cosa de tres minuts, fem cap al més pròxim d'aquests corrals, que queda a la vora del camí de Guarga. Aquesta via, des de l'últim encreuament, es correspon amb la carrerassa del camí de Tales i Maset. Visitem els corrals de Guarga, que estan tots en ruïnes i que podrien estar situats en el paratge on va estar ubicada una alqueria anomenada d'una manera semblant i documentada l'any 1276.

En acabant, desfem els nostres passos fins a l'última cruïlla. Ara hem de continuar pel camí d'Azuébar a Eslida, conegut en aquest tram com a senda de l'Hoya i que es per on continua també la carrerassa del camí de Tales i Maset. Al principi és fàcil de seguir però la cosa es complica de seguida perquè el pas s'esborra entre camps de conreu. Mentrestant, a la dreta, para la muntanya del Rubial.

Quan el camí d'Azuébar a Eslida arriba a un camp conreat i pareix morir allà, trenquem cap a la dreta i comencen a pujar amb força bancal rere bancal. Els primers estan treballats. Després, però, ja estan perduts. Continuem amunt fins a aplegar a l'últim. A partir d'ací, mamprenem l'ascensió al Rubial. Aquesta part de l'excursió és la més difícil perquè el desnivell és important i no hi ha senda. Només trobem algun corriolet obert per animals, o per algun espeleòleg per a arribar als abrics del Rubial.

Intentem avançar en ziga-zaga per a esmorteir la contundència de la pujada. Tanmateix, no sempre ho aconseguim i, ja a la part final, hem de grimpar un poc. Al remat, uns vint minuts després d'haver deixat els corrals de Guarga, guanyem el cim de la muntanya del Rubial, a 538 msnm. Des d'ací dalt tenim una bona vista de tres-cents seixanta graus. A l'est, Chóvar. Al nord, el pic Bellota i el puntal de l'Aljub. A l'oest, el Palància. Al sud, el pas cap a la Calderona. Potser per açò els ibers establiren un poble ací dalt. Mentre avancem pel cim en direcció oest-est, trobem restes desperdigolades. La majoria es concentren a l'extrem sud-est del capoll del Rubial.

Aquestes últimes han de ser el nostre punt de referència per a trobar el camí de baixada. El Rubial és un cim rocós. Per la qual cosa, el vessant sud-est té poca vegetació. Tirem per allà i comencem a perdre altura a poc a poc. Chóvar continua just davant de nosaltres. A mesura que descendim, la vegetació apareix i el pas es fa més complicat, però no és res de l'altre món. Mentrestant, comença a tronar en la llunyania.

Al remat, un quart d'hora després d'haver deixat el cim del Rubial, a l'esquerra, observem una parcel·la treballat. Camp a través hi fem cap i allà retrobem una sendeta que voreja la propietat per la seua banda occidental. Amb aquesta via, baixem còmodament pels bancals fins a eixir a una pista de terra.

Ens incorporem a la pista cap a l'esquerra. Estem a la partida de l'Hoya. En cosa de cinc minuts, apleguem a un encreuament, just on és el Pocico la Hoya. Tombem cap a l'esquerra i pujant amb el camí de l'Hoya. A partir d'ara, iniciem una lleugera ascensió per la part alta d'aquesta partida a fi d'enllaçar amb el camí d'Azuébar a Eslida, que havíem abandonat per a pujar al Rubial.

Passem per la caseta de l'Hoya i, de seguida, trobem la via que comentàvem, que ens entra per l'esquerra. Amb ella, que també s'anomena senda de l'Hoya, reapareix també la carrerassa del camí de Tales i Maset. Ara, cap al nord-est, caminem per la carena que divideix l'Hoya, a la dreta, i l'ombria Ambrosio, a l'esquerra.

El pas està ben marcat, i no tardem en veure el corral de l'Hoya. Sense senda anem a visitar-lo. Després tornem al camí d'Azuébar a Eslida, que cinc minuts més tard ens deixa al Tollo la Rocha, situat al coll de Salegas. Ací es birfuquen dues pistes, però nosaltres no n'hem d'agafar cap. A l'esquerra naix una sendeta mig perduda que tira cap a Chóvar. És el camí que ve des d'Eslida.

L'agafem i comencem a baixar. La vegetació ha esborrat la senda i en alguns punts és difícil passar. Tot i això, no hi ha pèrdua. Amb aquesta via tardem quinze minuts en fer cap a una pista, que és per on travessem el barranc del Carbón.

A l'altra banda, amb el camí d'Eslida a Chóvar, ens separem de la pista i tirem cap a la dreta per a passar pel llavador del poble, que està a tocar. En acabant, eixim a la carretera CV-219. Ens incorporem a ella i, en fer cap al punt on havíem encetat l'excursió, fiquem el seu punt i final.
Waypoint

Chóvar

Zdjęcie

Carretera CV-219 / Camí de Chóvar a Azuébar

Zdjęcie

Camí de Guarga

Zamek

La Torreta

Zdjęcie

Camí de Guarga

Waypoint

Caseta de Guarga

Zdjęcie

Camí de Guarga / Camí d'Azuébar a Eslida

Waypoint

Corrals de Guarga

Waypoint

Corrals de Guarga

Zdjęcie

Camí d'Azuébar a Eslida

Waypoint

El Rubial

Waypoint

El Rubial

Zdjęcie

Camí

Zdjęcie

Camí

Waypoint

Pocico La Hoya

Zdjęcie

Camí de l'Hoya

Zdjęcie

Camí d'Azuébar a Eslida

Waypoint

Corral de l’Hoya

Zdjęcie

Camí d'Azuébar a Eslida

Waypoint

Tollo La Rocha

Zdjęcie

Camí d'Eslida a Chóvar

Waypoint

Ruïnes

Zdjęcie

Camí d'Eslida a Chóvar

Rzeka

Barranc del Carbón

Zdjęcie

Camí d'Eslida a Chóvar

Waypoint

El Lavadero

Zdjęcie

Carretera CV-219

Komentarze

    You can or this trail