Caminada Rams 2012 Vilafranca-Igualada

Igualada capital de la veïna comarca de l'Anoia, tant lluny i tant aprop a la vagada. Sortosament les comunicacions per carretera han millorat i en aquets moments amb la nova carretera C-15 hi arribem en un tres i no res. Tot i amb això les relacions amb les entitats, establiments, comerços i industries no són tant fluides com amb les de les comarques penedesenques, i és que la inèrcia de llunyania que es té, encara no s'ha trencat, doncs son pocs els vilafranquins que freqüentin Igualada, ja sigui per compres, oci o treball.

El nom d'Igualada prové del llatí aqualata que ve a significar allà on el riu s'eixampla.
Igualada, té els seus orígens en el segle X en una capella o esglesiola dedicada a Santa Maria, edificada en una cruïlla de camins, un que baixava dels Pirineus i es dirigia al llocs conquerits de la Catalunya Nova, i l'antic camí romà, i medieval que des de Barcelona es dirigia al centre de la península. El lloc era ideal per l'establiment humà, terres fèrtils, bones comunicacions i el riu Anoia que els proveïa de l'element fonamental per la vida, l'aigua.
El 30 d'agost de 1381, els igualadins obtingueren el privilegi de carrer de Barcelona amb tots els seus drets, llibertats i privilegis, i resta sota la protecció de la ciutat comtal. És per això que l'escut d'Igualada, és igual que el de Barcelona, amb l'afegit a la part inferior de les aigües del riu.
Igualada, és un important centre de mercats i fires, privilegis concedits pel rei Jaume II l'any 1293 i per Pere III l'any 1373. Aquesta activitat, crear una gran prosperitat a la població, que obtingué el títol de ciutat el 25 de novembre de 1879, atorgat pel rei Alfons XII en reconeixement de la defensa heroica d'Igualada en la guerra dels Carlins.
L'especial religiositat dels igualadins, radica en la gran devoció que professen al Crist de la Sang, miracle que es produí la Setmana Santa de l'any 1590, desprès d'unes greus epidèmies de pesta, quan la imatge del Sant Crist exposada als fidels, suava sang, el prodigi fou presenciat per diferents persones. Si be aquest fet, no obtingué un pronunciament taxatiu per part de les autoritats eclesiàstiques de l'època, esdevingué un element cabdal en el fervor col•lectiu a la imatge del Sant Crist.
L'activitat industrial predominant, és la de les adoberies pel tractament de pells i l'industria tèxtil. Darrerament, amb la crisi d'aquests sectors, han anat tancant moltes d'aquestes industries, això ho podrem copsar a l'arribar a Igualada, en l'abandó de les fabriques tocant al riu.