Moving time  4 godzin 9 minut

Czas  4 godzin 52 minut

Współrzędne 3161

Uploaded 26 sierpnia 2020

Recorded sierpnia 2020

-
-
1 312 m
507 m
0
4,5
9,0
18,04 km

Obejrzane 87 razy, pobrane 5 razy

w pobliżu Sant Martí de Canals, Catalunya (España)

L'excursió comença a tocar de casa Marta d'Aramunt, a l'entrada del poble des del camí que hi mena des de la Pobla de Segur. Eixim en direcció sud-oest. A una banda ens queda casa Montagut mentre que a l'altra paren uns corrals i magatzems.

Perdem un poc d'altura abans de reorientar-nos cap al sud-est a fi d'envoltar el nucli urbà per la banda de fora. Estem a la partida de Lo Reclot. De seguida fem cap a la plaça que formen casa Julià i casa Ferrús. Allà girem cap a la dreta i ens incorporem al camí d'Aramunt a Orcau. També a la dreta deixem l'església de sant Fruitós, moderna, com la resta de la localitat.

Amb el camí d'Aramunt a Orcau, que és una pista, encara perdem més altura a fi de travessar el riu de Carreu. Abandonem durant alguns metres la pista per a baixar fins a aquest curs d'aigua per un corriolet que ens estalvia un poc de recorregut.

Al remat, superem el riu de Carreu pel camí d'Aramunt a Orcau, que en aquest punt fa de frontera entre les partides de la Costera, a llevant, i de l'hort Nou, a ponent. Pugem un poc i ens reorientem cap a l'oest per la falda septentrional de la muntanya de sant Corneli. Al cap de menys de cinc minuts, passem per la font de Laó i l'àrea recreativa que hi té a la vora.

Continuem pel camí d'Aramunt a Orcau mentre, a la dreta, ens queda el pantà de sant Antoni, sobre el riu Noguera Pallaresa. Un poc més endavant, a l'esquerra, deixem el barranc que baixa de font Mentidera. Després, just abans d'arribar a la partida de Los Pujols, arranca un camí cap a aquesta mateixa banda que s'enfila ràpidament pel serrat de la font de Laó i per dalt del clot del Jaumet en direcció al cim de la muntanya de sant Corneli. L'agafem i comencem a pujar.

Hem de superar uns huit-cents metres de desnivell entre l'inici de la senda i el capoll. L'ascensió és llarga i la senyalització de la ruta calcula que calen unes dues hores per a completar-la. Nosaltres, a un ritme alt i tirant el lleu, aconseguírem retallar el temps fins a poc més d'una hora.

Caminem pel bosc de sant Corneli. De vegades, tenim bones panoràmiques cap al pantà de sant Antoni, la Pobla de Segur i el pui de l'Anell. La majoria del temps, però, el passem entre la boscúria. A mesura que ascendim, no obstant, els arbres desapareixen a poc a poc i travessem algunes zones de sotabosc.

Al remat, quan ja portem vora una hora de pujada i hem superat els 1.100 metres d'altura sobre el nivell de la mar, fem cap al planell de les Bruixes. Allà desapareixen definitivament els arbres i gaudim de magnífiques vistes, sobretot cap al nord i cap al sud. Mentrestant, a orient, albirem el cim de la llometa que precedeix el cim de la muntanya de sant Corneli.

En deixar enrere el planell de les Bruixes, ens espera un tram, no massa llarg, amb un desnivell important. Amb paciència el superem i coronem la lloma. A dreta i esquerra observem les trinxeres de sant Corneli, mig amagades per la vegetació. Ara sí que, davant de nosaltres, està el punt més elevat de la muntanya de sant Corneli, a poc menys de 1.350 metres sobre el nivell de la mar.

El cim, que ofereix una gran panoràmica de tres-cents seixanta graus, estava presidit per una gran creu, que va caure fa anys. Allà hi és també l'ermita de sant Corneli, molt menuda i d'obra popular.

Després de fruir de les vistes, desfem uns metres del camí recorregut per coronar la muntanya de sant Corneli a fi d'incorporar-nos, cap al nord-est, al camí de les Collades. Si no haguera estat pel GPS, no l'haguérem trobat. En els metres inicials està del tot esborrat. Després, però, mentre continuem observant a tort i a dret restes de la passada Guerra civil espanyola, el pas es clarifica i és molt fàcil de seguir.

Encetem ara un descens ràpid pel vessant oriental de la muntanya de sant Corneli. Perdem altura com qui canvia de canal amb el comandament a distància d'un aparell de televisió. La cosa va ràpida i hem d'anar en compte de no relliscar i caure. A l'esquerra ens queda la costa Gran, que fa honor al seu nom. Si mirem enrere, observem l'espadat que dibuixa a aquesta banda la muntanya de sant Corneli. Mentrestant, davant de nosaltres, els cims de la serra de Carreu i de la serra de Boumort.

A mesura que descendim, l'itinerari es fa més perdedor perquè apareixen, de tant en tant, corriolets a una banda i l'altra que ens poden fer separar-nos del camí de les Collades. Ara bé, hem de pensar que el pas bo és el que va per damunt de la carena. Només ens hem de separar d'ella al final, poc abans que el camí es convertisca en pista. De més a més, algunes fites de pedres ens ajuden a guiar-nos.

Quan el camí de les Collades es fa pista, iniciem una nova ascensió. Aquesta, però, és infinítament més suau i curta que la de la muntanya de sant Corneli. És com bufar i fer ampolles. Retrobem, al remat, la carena de la muntanya de sant Corneli. Després, però, encetem un ziga-zaga descendent.

Travessem una clotada tancada al nord pels cims del serradet que corona l'obaga de Vilanoveta. Al sud, el paisatge, travessat per línies elèctriques, és més obert. Davant de nosaltres, la serra de Carreu s'eleva majestuosa. Per darrere ja hem perdut de vista el cim de la muntanya de sant Corneli.

Poc després de passar per baix d'una línia elèctrica que travessa el camí de les Collades, fem cap a un encreuament poc evident. Estem a l'indret conegut com les collades Baixes. La pista continua recte i comença a pujar. Nosaltres, però, amb el camí de les Collades, tirem cap a l'esquerra a fi d'encetar un descens llarg cap a Vilanoveta.

En aquest punt inicial, el camí de les Collades, que ara es correspon amb el camí d'Abella de la Conca a Herba-savina i Pessonada, està ben tapat. De seguida, però, s'obre i és fàcil de seguir. Avancem pràcticament tota l'estona en paral·lel a la llau de les Collades. Una gran paret rocosa s'aixeca davant de nosaltres. El camí l'evita.

Aquest potser és el tram més solitari de tota l'excursió. A mesura que descendim, la vegetació reapareix. En alguns punts ens arriba fins al coll. Fa temps que ningú no endreça aquest camí. Al remat, ens endinsem en un bosquet situat a l'extrem nord-est del de Pessonada.

Després, fem cap al riu de Carreu, que ja havíem travessat a l'inici de l'excursió. El creuem novament. Així que el deixem enrere, comencem a guanyar altura. Abandonem el camí de les Collades, i també el d'Abella de la Conca a Herba-savina i Pessonada, i continuem ben empegats a la tanca que protegeix una gran finca de la partida de Vilanoveta.

Mentre ascendim, a la dreta, veiem casa Toà, que forma part de la caseria dispersa de Vilanoveta. A l'esquerra, per dalt de nosaltres però amagada pel bosc, queda l'església de sant Pere de Vilanoveta, que observarem més endavant des de la distància. De la muntanya que corona se'n diu Casalots en aquest vessant, nom que prové, sens dubte, de les cases aïllades de Vilanoveta.

Poc més enllà, a la dreta, apareix de sobte una pista. Abandonem la sendera i ens incorporem a aquesta via més ampla. No tardem en observar davant de nosaltres un camp amb un contenidor frigorífic patrocinat pels gelaters de Xixona. Envoltem el tros pel sud. Després per l'oest, al peu de la muntanya del castell de Vilanoveta.

Hem d'estar atents. Tan bon punt eixim a una pista, a l'esquerra naix una sendera que s'enfila pel vessant nord-est d'aquesta muntanyeta. L'agafem i, en cosa de cinc minuts, la coronem. Allà hi són les ruïnes del castell de Vilanoveta, una posició aprofitada també durant la Guerra civil espanyola. Prova d'açò són les construccions de formigó que se superposen a les restes de pedra més antigues. Des d'ací albirem perfectament les ruïnes de l'església de sant Pere de Vilanoveta. No era la parroquial d'aquesta contrada, però. Aquest títol l'ostentava el temple dedicat a sant Martí, que també està en ruïnes i que para a prop de casa Toà.

Continuem uns metres més cap a ponent per la carena de la muntanya del castell de Vilanoveta. Allà hi trobem un important conjunt de trinxeres, parapets i altres construccions de l'època de la Guerra civil espanyola. De fet, per a continuar amb l'excursió, hem de travessar la línia de trinxera per dins.

En acabant, comencem a baixar en ziga-zaga per a retrobar la pista. Hem de parar atenció perquè, tot i que no ho semble, continuem l'itinerari per dins d'una finca tancada. Hi ha una porta oberta per a accedir-hi. D'aquesta manera, uns metres més enllà, enllacem amb la pista que ens interessa per a tornar, en direcció a ponent, a Aramunt.

Envoltem un camp de la partida del Seix i, just després, eixim del recinte tancat per una porta mig oberta que bloqueja l'entrada de vehicles, i segurament la sortida de bestiar.

Amb aquesta via, travessem la llau Gran i, a l'altra banda, guanyem un poc d'altura. És aleshores quan passem per l'aparcament que ha estat habilitat per als visitants de les trinxeres que hem vist a Vilanoveta. I és que paren relativament lluny d'Aramunt, i no tothom està disposat a caminar durant tanta estona per a contemplar-les.

Al revolt següent després d'haver ultrapassat l'aparcament, un camí naix a mà esquerra. Es tracta del camí de Travet. L'agafem. De seguida, aquesta via baixa a creuar la llau de Cotura. En acabant, ascendeix ràpidament i guanya un planell. Ací, el camí de Travet es troba amb el de Vilanoveta a Aramunt. Continuen ja junts fins al despoblat d'Aramunt Vell.

Ara, encentem un descens d'un quart hora per a creuar el barranc dels Rius. Abans de fer-ho, però, davant de nosaltres apareix l'ermita de la Mare de Déu del Camp. També albirem la torre dels Moros d'Aramunt Vell, així com part d'aquest nucli deshabitat.

Travessem el barranc dels Rius i, a l'altra banda, ascendim per un tram de camí empedrat que ens deixa a la porta d'Aramunt Vell. Tanmateix, no hi passem ara cap al despoblat i ens desviem uns metres per a visitar l'ermita de la Mare de Déu del Camp. En acabant, ens adrecem cap a Aramunt Vell. Veiem les ruïnes d'aquesta localitat des de la distància ja que l'ajuntament de Conca de Dalt ha vetat l'accés a persones per a evitar accidents.

Així doncs, continuem la marxa cap a casa Jaumet, una de les poques del poble vell que continua dempeus. Des d'ella, baixem a la font Vella, situada al peu del barranc de Mians. Travessem aquest curs d'aigua i pugem fins al poble nou d'Aramunt, on fiquem el punt i final a l'itinerari.
Waypoint

Aramunt

Zdjęcie

Camí d'Aramunt a Orcau

Źródło

Font de Laó

Zdjęcie

Camí d'Aramunt a Orcau

Zdjęcie

Camí

Zdjęcie

Camí

Zdjęcie

Camí

Waypoint

Trinxeres de sant Corneli

Szczyt

Muntanya de sant Corneli

Architektura sakralna

Ermita de sant Corneli

Zdjęcie

Camí de les Collades

Zdjęcie

Camí de les Collades

Przełęcz

Collades de Baix

Zdjęcie

Camí de les Collades

Rzeka

Riu de Carreu

Zdjęcie

Camí

Zdjęcie

Camí

Zamek

Castell de Vilanoveta

Waypoint

Trinxeres de Vilanoveta

Zdjęcie

Camí

Zdjęcie

Camí de Travet

Rzeka

Barranc dels Rius

Zdjęcie

Camí de Travet / Camí de Vilanoveta a Aramunt

Architektura sakralna

Ermita de la Mare de Déu del Camp

Waypoint

Aramunt Vell

3 Torre dels Moros
Zdjęcie

Camí

Waypoint

Casa Jaumet

Zdjęcie

Camí

Źródło

Font Vella

Zdjęcie

Camí

Waypoint

Aramunt

Komentarze

    You can or this trail