Pobierz

Długość śladu

21,19 km

Poziom trudności

Łatwy

zejść

330 m

Max elevation

153 m

Trailrank

69 5

Min elevation

37 m

Trail type

Loop

Moving time

2 godzin 17 minut

Czas

5 godzin 13 minut

Współrzędne

3114

Uploaded

30 marca 2021

Recorded

marca 2021
  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
Be the first to clap
2 Opinie
 
Share
-
-
153 m
37 m
21,19 km

Obejrzane 39 razy, pobrane 3 razy

w pobliżu La Bolla, Catalunya (España)

Flaçà , Pl de l ‘estació, Travesia de Sant Josep, Cami de la Bruguera, Riuràs, La Pera, Pedrinyà, Púbol, Cassà de Peiràs, Planils i tornada a Flaçà.
La meva intenció era arribar a Corçà, però m ‘he entretingut pel camí fent parades i gaudint de l’entorn amb tranquilitat. Em calia agafar el tren de les 16.05h.
Dia fantàstic de sol amb temperatura de 17 graus.
Tot just comença a despuntar la primavera, moltes tonalitats de verd....poques flors encara, tenint en compte que l’any passat no vem viure la primavera pel confinament, m ‘ha semblat que tot està preciós, preciós.
Zdjęcie

Seguir els senyals , per Travesia de Sant Josep

Direcció La Pera 3,2 km Creuar carretera C-66 molt transitada i continuar recte. Camí de la Bruguera. Una pista esfaltada amb pujada progresiva durant 600 mts, després suau baixades i pujades seguint la formació del terreny.
Zdjęcie

Direccio Riuràs 0,5 km

Zdjęcie

Ruiràs (Municipi de la Pera)

El petit nucli de riuràs està format per sis messies que dibuixen un conjunt força compacte i estan comunicades per carrerons empedrat ben estrets . -El carrer de la Font de Riuràs és medieval molt ben conservat, és un racó silenciós. -També hi ha l’antic safareig, que antigament servia per regar els horts del voltant. -Torre adosada a la masia del 1700
Zdjęcie

La Pera

Skrzyżowanie

A esquerra la Pera

El fet que la Roca a florir els llocs més en l’aire ets del nucli podria indicar l’origen del seu nom ja que en el Català antic Pers significa pedra. Podem fer visitar-hi l’església de Sant Isidor d’estil gòtic i renaixentista tot i que té l’origen del segle XI
Zdjęcie

Cap a Pedrinyà,

Després torno a la Pers per agafar el camí de Púbol
Zdjęcie

Església de Sant Isidor de la Pera

És d’estil gòtic renaixentista del segle XVII construïda sobre una antiga església del segle X la façana llisa i modificada després de la Guerra civil Espanyola. el seu absis és de planta torre exagonal i el seu interior és d’estructura gòtica. S hi venerem també els màrtirs Germà, Just, Pauli , que segons una arrelada tradició eren fills del poble i foren martiritzats a Girona. Passejant pel nucli de la Pera, ens podem transportar al seu passat medieval. La Pera té els seus orígens documentats des de l’any 982 segle X, el seu nom prové del llatí Petra (pedra, roca) i de ben segur es deu a que el poble es va construir sobre un pujol rocós. La plaça és el centre social del poble aquí els veïns i els visitants prenen el cafè sota la façana Gòtic renaixentiste de l’església de Sant Isidor. Tot dedicant una mica de temps per passejar i observar, s’hi poden trobar racons amagats, a simple vista alguns d’ells són la placeta del frontó, darrere l’església, les portalades i els detalls arquitectònics de cases senyorials, les voltes a la travessia del Padró ....tots ells ens transporten a l’època feudal i a l’hora transmeten serenor i pau. La Pera havia comptat amb un castell del segle XV del qual tan sols queda alguna resta de la muralla, finestra o torre. La placeta del frontó va ser durant un temps molt concorreguda. Tornant a la primera meitat del segle XX els habitants de la Pera hi jugaven al frontó un cop acabada la missa de diumenge. Des d’aquí tenim una vista imponent del campanar Gòtic de Sant Isidor i de la seva colla de gàrgoles esculpides. Fent un recorregut per darrere de l’església fins al carrer de les Roques a pocs metres de l’absis sobre un bessament de Roca , hi podria haver els vestigis de la muralla de l’antic castell de la Pera documentat el 1273. Resta un gran fragment de muralla, feta amb grans pedres sense escairar i amb cantonades de carreus. Els experts asseguren que l’ubicació del castell estava on actualment hi ha l’edifici de l’Ajuntament.
Zdjęcie

Pedrinyà, Església de Sant Andreu

Església de Sant Andreu de Pedrinyà, és una obra romànica del segle XI-XII. En la seva restauració els anys 1975 -76 es va enderrocar la sagristia original i s’hi van fer altres reformes. Aquesta és una de les Iglesias de major importància en l’art romànic empordanès. Les pintures murals romàniques que decoraven el mur i el presbiteri es conserven avui al museu d’art de Girona
Zdjęcie

Pista que porta a Púbol 1,8 kms

Ben indicat
Zdjęcie

Púbol

Històricament la plaça Major era un lloc de reunió, ja que les dones venien al safareig públic a fer la bugada. Més endavant s’hi construir el pedrís per acollir la cobla en les celebracions i festivitats. Es tracta d’una plaça envoltada d’edificis amb belles portalades, arcs i façanes d’alt valor arquitectònic. A Púbol hi ha molts edificis d’estil gòtic i renaixentista. En destaca Can Carles, que es troba un cop passada la plaça entrant al carrer Major, construït al segle XIV o XV de façana gòtica i portal adovellat , un altre exemple és Ca n’ Almat al cantó de la plaça, es tracta d’una gran casa pairal del segle XVII inacabada, amb porta renaixentista, a la terrassa del primer pis (els Almat foren notaris des del segle XVI després batlles de la baronia), un altre casa pairal a remarcar és can Canada, Casal dels segles XVII-XVIII que destaca pel passadís cobert on antigament existia la porta d’accés al recinte amurallat. L’Església de Sant Pere de Púbol va ser construïda com església del castell de la Baronia de Púbol, però avui, és la parròquia del poble. Construïda entre 1327-1341 d’estil gòtic. El baró de Púbol Bernat de Corbera, va encarregar al 6 juliol 1436 un retaule dedicat a Sant Pere actualment l ‘original es troba al museu d’art de Girona ja que es tracta d’una de les peces més importants del gòtic Català, a l’església es pot veure una reproducció fotogràfica. El Castell de Púbol, edifici de tres plantes estructurat al voltant d’un pati alt i estret, forma una unitat indissoluble amb l’Església i juntament amb el jardí annex, inicialment de traçat afrancesat domina el paisatge circumdant. Documentat des del segle XI l’estructura bàsica cal situar-la durant el període de màxima esplendor de la baronia. Destacables els elements Gòtic renaixentistes de la façana presideix el pati central. Les muralles formaven un recinte ponent del castell i l’església, però avui resten integrades en els edificis més antics . Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona: Gala i en una funció: un lloc adient per al descans i refugi de la seva esposa, el pas del temps va transformar-lo en el darrer taller entre 1982-84.
Skrzyżowanie

Agafar direcció: Cassà de Peiràs - Corçà (5,4 km)

6 de Púbol per portalada costat safareig, girar dreta ( indicador una mica amagat) i fer la pujada fent la volta al castell primer dreta i després esquerra per carretera poc transitada Gi-6425.
Zdjęcie

Oliveres d ‘ un viver

Zdjęcie

Curiosa caseta

Zdjęcie

Cassà de Peiràs

Cassà de Pelràs és un caseriu del municipi de Corçà, al Baix Empordà. El 2009 tenia 69 habitants. El primer esment escrit «Basilicam sancti Martini prope Perulas» data del 882, el 1163 es va parlar de «alodium de Catiano sive de Peruls». La primera part del nom deriva d'un nom de persona: Cassius o Cattius. El grup de cases i masos que es troben al camí de Corçà a Cassà de Pelràs, allà on neix el Rodonell, es coneix com el veïnat de Planils. Una mica més al nord, el petit nucli de masos situat prop de la carretera, s’anomena Cassà de Pelràs. Les restes més antigues que s’ hi han trobat són una gerra de ceràmica i alguns fragments de plats decorats localitzats prop del mas Llobet, a Planils, la primavera del 2004. Una primera aproximació situa aquestes mostres als inicis del període de l’imperi romà. Cassà de Pelràs pertanyia durant el segle IX a la baronia de Púbol i va passar per herència a mans d’Arnau de Llers, senyor de LLers i de Cervià , a la segona meitat del segle XII. Dos segles més tard, el juny de 1369, el lloc va ser comprat pel rei Pere el Ceromoniós. Sabem, per una lletra atorgada el 18 de setembre de 1431 pel rei Alfons IV el Magnànim, que aquestes terres i les de La Pera estaven sota jurisdicció reial per la redempció de 4.000 sous que n’havia pagat l’infant Joan, duc de Girona. Des de l’etapa medieval, doncs, Cassà de Pelras va estar unit a La Pera i a Púbol; fins i tot el servei de correus continua, encara avui, vinculant aquests dos pobles. El nucli de població, situat en un pujol de forma arrodonida, s'estén al voltant de l'església romànica de Sant Martí, del segle xii, citada el 1060, amb capelles laterals del segle xviii. Es caracteritza per l'ús del basalt per a la construcció, una pedra d'origen volcànic, grisa i negra. L'abundància d'aquest material es deu al fet que entre Corçà i Cassà de Pelràs hi acaba una colada basàltica que tindria el seu focus o xemeneia al sud de Foixà, una zona coneguda amb el nom de Terra Negra.
Zdjęcie

Planils

He d ‘agafar un tren i aqui començo a fer el mateix camí per tornar a Flaçà,
Zdjęcie

Planils

El veïnat de Planils és un grup de masos i cases del municipi de Corçà, al Baix Empordà, situats entre el jnucli de Corçà i Cassà de Pelràs, al naixement de la Riera del Rodonell. El veïnat es troba als límits d'una colada de basalt, material que va ser emprat els segles XV i XVI per la construcció de masos com Can Savalls, el Mas Llobet o el Mas Pons. Les troballes arqueològiques més antigues de la zona són una gerra de ceràmica i fragments de plats decorats trobats prop del Mas Llobet el 2004, que datarien de l'època de l'Imperi Romà. La primera citació escrita de villa Planiles data del 889-890, en un diploma del Rei Odó que reconeix diverses terres al seu fidel Wicfrid,] membre d'una família de la Marca Hispànica. Planils té un safareig públic construït el 1894, conegut com el viver, que va ser reformat l'any 1919 i que avui en dia està en desús.,[1] situat al costat d'una bassa que era un dels diversos Jardins del Rei creats a les Gavarres a mitjans del segle XVIII, i que eren espais protegits en el marc de les normatives de control de la producció forestal.

2 Opinie

  • Zdjęcie Jorditoms

    Jorditoms 31 mar 2021

    Me gusto mucho la historia de Cassà de Peiràs, todo este tipo de cosas me encantan!! en hora buena!!!!

    Muy lindas las fotos! el color, el día la luz del sol todo fué perfecto!

    Un abrazo

  • Zdjęcie Rosa Saura

    Rosa Saura 31 mar 2021

    Jordi, gracias por tus comentarios y valoración, l ‘ Empordà és impresionante.

You can or this trail