Współrzędne 623

Uploaded 21 września 2016

Recorded września 2016

-
-
136 m
17 m
0
3,0
6,0
12,01 km

Obejrzane 2717 razy, pobrane 91 razy

w pobliżu Garraf, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (6.1) Garraf i Sitges




Aquesta proposta de recorregut constitueix la primera de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (6.0) Del Penedès a les terres de l’Ebre pel Camp de Tarragona

L’itinerari
Cal remarcar l’interès d’un itinerari que, des de Barcelona i a la recerca dels monuments modernistes situats a les comarques meridionals de Catalunya, ofereix l’amable plaer suplementari d’immergir-se en un dels paisatges més decididament mediterranis del país, en el regnat de l’olivera i, sobretot, de la vinya i el vi.

Per les terres del Baix Llobregat, ens dirigim a la zona turística de la Costa de Garraf. L’accés obligat vers Sitges havia estat fins fa poc la sinuosa i esquerpa carretera que voreja els vessants del massís de Garraf —declarat Parc Natural per la seva peculiar orografia i vegetació—, on podem veure el celler de Garraf, obra de Gaudí. Però avui disposem, a més, de l’autopista C-32 que, a través de diversos túnels, enllaça Castelldefels i Sitges.

Amb l’arribada a Sitges —la «Blanca Subur»—, s’entra en contacte amb una de les viles de més antiga i sòlida tradició turística on, ultra els museus i altres valors monumentals, sobresurt l’amable polidesa de la seva fisonomia urbana i paisatgística.


Garraf. Petita població costanera del municipi de Sitges, abans poblet pescador i ara nucli turístic. Prop seu hi ha el Celler Güell o Celler de Garrafque el comte de Güell encarregà a Gaudí el 1895 (hi col·laborà el seu deixeble i ajudant Francesc Berenguer, a qui ha estat erròniament atribuït). La porta del recinte, d’arc parabòlic, de maó, té una curiosa reixa mòbil formada per cadenes; I’edifici, de pedra i maó, unifica murs i cobertes en una estructura triangular, amb paraments llisos dels quals sobresurten les obertures; el coronen diverses xemeneies i el campanaret d’espadanya de la capella interior.

Sitges. Vila de tradició marinera, en un bell indret de les costes de Garraf, amb el nucli antic o Vila Vella en un promontori i extenses platges a banda i banda, ben urbanitzades de cara a la funció residencial i turística que té la població. Els darrers decennis del s. XIX fou centre d’una interessant escola de paisatgistes, dita luminista, amb Arcadi Mas i Fontdevila, Joan Roig i Soler i Joaquim de Miró i Argenter com a figures destacades, així com també Eliseu Meifrèn. Des del 1891 s’establí a la vila Santiago Rusiñol, que promogué una sèrie d’activitats artístiques que tingueren un gran ressò i donaren a Sitges el prestigi cultural que encara manté, com les Festes Modernistes (1892-99), amb exposicions, espectacles teatrals i musicals, etc. A la seva casa del Cau Ferrat, arranjada per l’arquitecte Francesc Rogent, reuní la seva notable col·lecció de ferros, ceràmica i pintura, avui museu veí del Museu de Maricel, edifici de l’antic hospital que arranjà Miquel Utrillo amb elements escultòrics de procedència diversa i originals de Pere Jou, a iniciativa del financer americà Charles Deering (1910-12). Entre altres edificis de l’època modernista destaquem la Casa de la Vila (1888-89), obra neogòtica de Salvador Vinyals, la Casa del Rellotge (1912-15), a la plaça del Cap de la Vila, d’Ignasi Mas, el Mercat Municipal (1889-91) de Gaietà Buïgas, amb una interessant marquesina de ferro, I’Hospital de Sant Joan (1912), de Josep Font i Gumà, I’Hotel Victòria i diverses torres residencials, etc. Hi ha diversos monuments, entre els quals el del Greco (1898), a la Ribera, obra de Josep Reynés, i dos de Rusiñol, un de Joan Borrell i Nicolau, al pati de la Biblioteca Santiago Rusiñol i l’altre segons projecte de Pere Jou, prop la platja de Sant Sebastià, el del Doctor Robert (1907), de Josep Reynés, a la plaça de l’Ajuntament, etc. El noucentisme, d’arrel clàssica i mediterrània, tingué a Sitges un destacat representant en la figura del pintor Joaquim Sunyer, fill de la vila, on a partir del 1911 instal·là el seu taller i aglutinà intel·lectuals i artistes; una de les realitzacions urbanístiques més interessants dins aquesta línia fou la ciutat-jardí de Terramar (1919), una de les primeres d’Europa, a la banda SO de la població, davant la mar, que conserva algunes de les edificacions més significatives al Passeig Marítim.

Tarragona. Ciutat important ja en època romana, capital de la Hispània Citerior, que conserva importants restes del seu passat (amfiteatre, muralles, circ, etc.) i també d’època medieval, especialment la catedral, seu de l’arquebisbat primat de Catalunya. El Modernisme té bones mostres a la ciutat baixa, al voltant de la Rambla Nova o de Sant Joan: hi destaquen les obres dels arquitectes Pau Monguió (convent dels Carmelites, neogòtic, al qual Jujol afegí el cambril el 1919); Josep M. Pujol i de Barberà, que fou arquitecte municipal en 1897-1939 i projectà el pla d’eixample del 1922, amb edificis com l‘Escorxador (1902), restaurat i seu del rectorat de la Universitat, el Mercat Central (1915), a la plaça de Corsini, construcció de ferro amb equilibrada façana i magnífica reixa, la Casa Ripoll (1913), al passeig de Sant Antoni, amb interessant tribuna rococó i una torre, el Col·legi La Salle (1923), entre moltes altres; Ramon Salas i Ricomà, que construí la Casa Salas (1907) a la Rambla Nova, amb una bella tribuna i decoració de la façana i, abans, la plaça de toros (1885) o el monument a Roger de Llúria (1889), també a la Rambla Nova; Josep M. Jujol féu el Teatre Metropol (1908) per al Patronat Obrer, amb decoració similar a la de la Pedrera, reformat i restaurat amb encert (1994) o la Casa Ximenis (1914), al passeig de la Muralla, en la qual destaquen els esgrafiats i els balcons amb seient incorporat; de Bernadí Martorell tenim el convent de les Teresianes (1922), a la Rambla Nova, interessant edifici de maó vist.

Museu Cau Ferrat. Instal·lat a la casa que Santiago Rusiñol es bastí a la fi del segle XIX sobre unes cases de pescadors, vora la mar i al costat del Museu de Maricel. Conserva la magnífica col·lecció de ferros que li dóna nom (dels s. X al XX), ceràmica, vidres, mobiliari i un bon conjunt de pintors de l’època (Ramon Casas, Aleix Clapés, Isidre Nonell, Picasso, Darío Regoyos, Ignacio Zuloaga, Ramon Pichot, Miquel Utrillo, Hermen Anglada Camarasa, els pintors de l’escola luminista de Sitges, etc.) a més de dues pintures del Greco, solemnement entronitzades el 1894 després d’una processó cívica a les famoses Festes Modernistes.


[ES] Rutas del Modernismo (6.1) Garraf y Sitges




Esta propuesta de recorrido constituye la primera de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (6.0) Del Penedès a las tierras del Ebro por el Camp de Tarragona

El itinerario
Destacamos el interés de este itinerario que, desde Barcelona y en busca de los monumentos modernistas esparcidos por las comarcas meridionales de Cataluña, ofrece el agradable placer de adentrarse en uno de los paisajes más mediterráneos del país, en el reino del olivo y, particularmente del viñedo y del vino.

Por las tierras del Baix Llobregat nos dirigimos a la Costa del Garraf, adonde nos lleva la autovía de Castelldefels. El acceso obligado a Sitges había sido hasta hace poco la sinuosa y agreste carretera que transcurre por las vertientes del macizo de Garraf —declarado Parque Natural por su peculiar orografía y vegetación— donde podemos ver la bodega de Garraf, obra de Gaudí. Pero actualmente disponemos de la autopista C-32, que une Castelldefels y Sitges.

A la llegada a Sitges —la Blanca Subur— se entra en contacto con una de las poblaciones de más antigua y sólida tradición turística donde, además de los museos y de varias obras monumentales, resalta la pulcritud de su fisonomía urbana y paisajística.


Garraf. Pequeña población costera del municipio de Sitges, antiguamente pueblo de pescadores y hoy núcleo turístico. Muy cerca de allí se encuentra el Celler Güell (Bodega Güell) o Celler de Garraf, que el primer conde de Güell encargó a Gaudí en 1895 (colaboró en su construcción su discípulo y ayudante Francesc Bereguer a quien, erróneamente, se había atribuido). La puerta del recinto de arco parabólico, de ladrillo, tiene una curiosa reja móvil formada por cadenas; el edificio es de piedra y ladrillos y unifica muros y cubiertas en una estructura triangular, con paramentos lisos de los que sobresalen las aberturas: está coronado por diversas chimeneas y por un pequeño campanario de espadaña de la capilla interior.

Sitges. Población de tradición marinera, situada en un bello lugar de las costas de Garraf, con el núcleo antiguo en un promontorio, con extensas playas a ambos lados, bien urbanizadas, cumpliendo la función residencial y turística que tiene la población. En las últimas décadas del siglo XIX fue el centro de una interesante escuela de paisajistas, llamada luminista. Arcadi Mas i Fontdevila, Joan Roig i Soler y Joaquim de Miró i Argenter son los artistas más representativos, así como Eliseu Meifrèn. Desde 1891 se estableció en la villa Santiago Rusiñol, quien promovió una serie de actividades artísticas que obtuvieron una amplia difusión y dieron a Sitges el prestigio cultural que aún hoy conserva; sirvan de ejemplo las Fiestas Modernistas (1892-99), con exposiciones, espectáculos teatrales y musicales, etc. En su casa del Cau Ferrat, remodelada por el arquitecto Francesc Rogent, reunió su notable colección de hierros, cerámica y pintura, hoy convertida en museo; al lado se encuentra el Museu de Maricel, edificio del antiguo hospital que restauró Miguel Utrillo con elementos escultóricos de procedencia diversa y originales de Pere Jou, por iniciativa del financiero norteamericano Charles Deering (1910-12). Entre otros edificios de época modernista destacamos la Casa de la Vila (1888-89), obra neogòtica de Salvador Vinyals, la Casa del Rellotge (1912-15), situada en la plaça del Cap de la Vila, de Ignasi Mas, el Mercado Municipal (1889-91), de Gaietà Buïgas que tiene una interesante marquesina de hierro, el Hospital de Sant Joan (1912) de Josep Font i Gumà, el Hotel Victoriay diversas torres residenciales, etc. Otros monumentos que merecen ser citados son el dedicado al Greco (1898), en la Ribera, de Josep Reynés; dos a Rusiñol: uno de Joan Borrell i Nicolau en el patio de la Biblioteca Santiago Rusiñol y otro de Pere Jou, cercano a la playa de Sant Sebastià; el del Doctor Robert (1907) de Josep Reynés, en la plaza de la Vila, etc. El Novecentismo, de raíces clásicas y mediterráneas, tuvo en Sitges un destacado representante en la figura del pintor Joaquim Sunyer, hijo de la población, donde, a partir de 1911, instaló su taller y aglutinó a intelectuales y artistas: una de las realizaciones más interesantes en esta línea fue la ciudad-jardín de Terramar (1919), una de las primeras de Europa, situada en la parte SO del núcleo urbano, frente al mar, que conserva algunos de sus edificios más significativos en el Passeig Marítim.

Museu Cau Ferrat. Instalado en la casa que Santiago Rusiñol construyó a fines del s. XIX sobre unas casas de pescadores, cerca del mar y al lado del actual Museu de Maricel. Conserva una magnífica colección de hierros (de los s. X al XX), cerámica, vidrios, mobiliario y obras de pintores representativos de la época de Rusiñol (Ramon Casas, Aleix Clapés, Isidre Nonell, Picasso, Darío Regoyos, Ignacio Zuloaga, Ramon Pichot, Miguel Utrillo, Hermen Anglada Camarasa, etc.), así como de pintores de la escuela luminista de Sitges. Merecen especial atención dos pinturas del Greco que fueron entronizadas solemnemente en 1894, después de una procesión cívica, durante las famosas Fiestas Modernistas.

[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (6.1) Garraf and Sitges




This proposed trail corresponds to the first of the seven-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (6.0) From the Penedès to the banks of the Ebro via the Tarragona region

The itinerary
This interesting route from Barcelona, in search of the Modernist art of southern Catalonia, offers the added pleasure of exploring some of the most Mediterranean scenery in the country, the realm of olive groves and especially of vineyards.

After driving through Baix Llobregat we go first to the Costa de Garraf tourist region. Until recently the only way to Sitges and Vilanova i la Geltrú was the difficult, winding road clinging to the cliffs of the Garraf massif, which has been declared a Natural Park because of its distinctive landforms and plant life. Gaudí’s Celler de Garraf can be seen alongside this road. Nowadays, however, we can also take the C-32 motorway which provides a direct link from Castelldefels to Sitges through a series of tunnels.

Sitges, known as the Blanca Subur (from the name of a Roman town), is one of the oldest and best established tourist resorts in Catalonia, with well kept streets and surroundings as well as museums and historic buildings.


Garraf. Former fishing village in the borough of Sitges, now a tourist resort. Nearby is the Celler Güell or Celler de Garraf which Count Güell commissioned to Gaudí in 1895 (his disciple and assistant Francesc Berenguer, to whom it was erroneously attributed, merely collaborated). Brick gateway in the form of a parabolic arch with a strange mobile gate made of chains. Stone and brick building with the walls and roof forming a single triangular structure, plain facings with protruding openings. Several chimneys and a small wall belltower belonging to the chapel inside.

Sitges. Former seafaring town in a beautiful setting on the Garraf coast. Old city (Vila Vella) on a headland. Tourist and residential developments line the wide beaches on either side. During the late 19th century Sitges was the centre of the interesting Luminist school of landscape artists comprising primarily Arcadi Mas i Fontdevila, Joan Roig i Soler, Joaquim de Miró i Argenter and Eliseu Meifrèn. In 1891 Santiago Rusiñol moved here and launched a series of artistic events –the Festes Modernistes (1892-99) featuring exhibitions, theatrical performances and concerts– which drew widespread attention and gave Sitges the cultural prestige it still has today. He installed his remarkable collection of ironwork, ceramics and paintings in his home, Cau Ferrat, remodelled by Francesc Rogent, which is now a museum. Close by is the Museu de Maricel, a former hospital, restored (1910-12) on the initiative of the American financier Charles Deering by Miquel Utrillo using sculptural elements from various sources and original sculptures by Pere Jou. Other Modernist buildings include: the neo-Gothic Casa de la Vila (town hall; 1888-89) by Salvador Vinyals; Casa del Rellotge (1912-15); Plaça del Cap de la Vila) by Ignasi Mas; Mercat Municipal (market; 1889-91) by Gaietà Buïgas (interesting iron canopy); Hospital de Sant Joan (1912) by Josep Font i Gumà; Hotel Victòria, and various private houses. Also worthy of mention are: the monument to El Greco (1898, at La Ribera) by Josep Reynés; two monuments to Rusiñol, one by Joan Borrell i Nicolau (courtyard of the Biblioteca Santiago Rusiñol) and the other by Pere Jou (near the Sant Sebastià beach); and the monument to Dr. Robert (1907); Plaça de l’Ajuntament) by Josep Reynés. The painter Joaquim Sunyer, a native of Sitges, was an outstanding exponent of Noucentism, with its classical, Mediterranean roots. Around his studio, set up here in 1911, intellectuals and artists gathered. The most interesting Noucentist town planning projects include the Terramar garden city (1919), one of the first in Europe, built in the southwestern part of Sitges facing the sea, which includes some of the most significant buildings on the Passeig Marítim.

Museu Cau Ferrat. In a house which Santiago Rusiñol built for himself at the end of the 19th century on the site of fishermen’s cottages close to the sea. Opposite is the present Museu Maricel. Cau Ferrat houses the magnificent collection of 10-20th C. ironwork from which it takes its name (iron lair). Also ceramics, glassware, furniture and works by representative contemporary painters: Ramon Casas, Aleix Clapés, Isidre Nonell, Picasso, Darío Regoyos, Ignacio Zuloaga, Ramon Pichot, Miquel Utrillo, Hermen Anglada Camarasa, painters of the Sitges Luminist School and others. In addition there are the two paintings by El Greco which were solemnly enthroned in 1894 after a procession through the town during the famous Festes Modernistes.

Font: Generalitat de Catalunya, octubre 2016

Building of interest

Garraf. Celler Güell

Garraf. Celler Güell
Building of interest

Sitges. Cau Ferrat

Sitges. Cau Ferrat
Building of interest

Sitges. Museu Maricel

Sitges. Museu Maricel
Building of interest

Sitges. Casa de la Vila

Building of interest

Sitges. Casa del Rellotge

Building of interest

Sitges. Hospital de Sant Joan

Building of interest

Sitges. Mercat

Building of interest

Sitges. Hotel Victòria

Building of interest

Sitges. Monument al Greco

Sitges. Monument al Greco
Building of interest

Sitges. Monument a Rusiñol

Sitges. Monument a Rusiñol
Building of interest

Sitges. Monument al Doctor Robert

Komentarze

    You can or this trail