Moving time  2 godzin 6 minut

Czas  2 godzin 50 minut

Współrzędne 1503

Uploaded 31 stycznia 2021

Recorded stycznia 2021

-
-
232 m
90 m
0
2,3
4,5
9,0 km

Obejrzane 88 razy, pobrane 0 razy

w pobliżu el Putxet i el Farró, Catalunya (España)

Parafrasejant a Pere Quart, en les seves corrandes parlant del Vallès, hi afegim un turó i ja tenim el nom per a la caminada d’avui.

El que es pot considerar la Serra del pla de Barcelona està formada per cinc turons: el turó de Monterols, el turó del Putget, el turó de la Creueta del Coll, el turó del Carmel i el turó de la Rovira.

Al de la Rovira hi vam anar la setmana passada, i aquesta setmana hem anat a conèixer una mica millor als altres quatre.

Hem fet el cim en el de Monterols i en el del Putget, i hem visitat parcialment el de la Creueta del Coll i el del Carmel, sense arribar a coronar-los.

EL fort vent ens ha condicionat la caminada perquè l'ajuntament ha tancat els parcs i no hem pogut passar pels camins que porten fins al turó de les Tres Creus que marca el punt més alt de la vesant del turó del Carmel on hi ha el Parc Güell.

Hem sortir de la plaça Lesseps cap al turó de Moanterols per continuar, sense perdre massa desnivell cap al turo del Putget, des d'on hem pogut gaudir d'unes excel·lents vistes.

Hem baixat del Putget per anar cap a la Creueta del Coll passant pel Viaducte de Vallcarca.

Estaven tancant els accessos al parc de la Creueta del Coll, però hem tingut temps per poder veure l'escultura "'Elogi de l'aigua" d'Eduardo Chillida.

Hem creuat el coll que comunica aquest turó amb el del Carmen, passant per davant de l'església romànica de la Mare de Déu del Coll.

Hem pres el camí de can Mora fins al Mirador de Joan Sales, sobre un petit planell de la vessant del turó del Carmel on hi ha el parc Güell. Des d'aquí volíem anar cap al turó de les Tres Creus, però ens hem trobat l'accés al parc tancat per culpa del vent.

Hem anat a buscar el carrer Baixada de la Glòria per tornar al put de sortida.

Una bona caminada de confinament per conèixer una mica millors els turons del pla de Barcelona i gaudir de les bones vistes.
Zdjęcie

El Timbaler del Bruc de Frederic Marés (una de les tres còpies que hi ha a Barcelona)

L'any 1951 el franquisme espantat per les multitudinàries vagues de tramvia va enviar a Barcelona un nou governador civil, un coronel de l'exèrcit de l'aire anomenat Felipe Acedo Colunga que tenia fama de dur i intransigent. A més d'impartir ordre i reprimir qualsevol moviment insurrecte, Acedo Colunga va arribar amb la missió d'apropar la dictadura a la societat catalana. El temps del falangisme pur de postguerra havia passat i el "régimen" necessitava consolidar-se amb l'ajuda d'antics sectors que procedien del catalanisme moderat. Entre altres mesures Acedo Colunga va voler fer un vistós gest simòlic i va idear ,juntament amb l'escultor Frederic Marés, un gran monument al Timbaler del Bruc, el personatge entre llegendari i real que havia ajudat a repel·lir als invasors francesos durant la Guerra del francès i que a ulls de la dictadura simbolitzava perfectament l'encaix català en la història espanyola. Va ser el mateix Franco el que va inaugurar el monument a la localitat del Bruc en 1952 amb tal èxit, que el 1954 el propi Acedo va decidir col·locar una replica al pati de Govern Civil de passeig d'Isabel II. Acedo va quedar tan satisfet amb el seu projecte que el 1956 va encarregar un tercer timbaler, aquest per situar-lo a les escales que connecten Balmes amb el Carrer Corint. La inauguració d'una escola amb el nom del timbaler del Bruc va servir d'excusa per a la creació d'una quarta còpia de l'escultura, que finalment es va quedar en els jardins del Museu Militar de el Castell de Montjuïc. https://vestigiosdebcn.wordpress.com/2017/10/16/los-timbalers-del-gobernador-1956/
Zdjęcie

Turó de Monterols

El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un petit turonet del pla de Barcelona que gairebé no sobresurt. El turó era propietat de la familia Gil i es va anant edificant els seus vessants, fins que només restà la zona més escarpada, situada damunt de la cota 115 msnm. L'any 1940 l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca i va inaugurar el parc de Monterols. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_Monterols
Zdjęcie

Edifici Alhambra

Segons la tradició popular, aquest edifici, que evoca la Alhambra de Granada, va ser fet construir per un berlinès (d'aquí vindria el nom del carrer), com a regal a la seva esposa granadina per recordar la seva terra. En realitat va ser a partir de 1920 que el doctor Streitberger es va instal·lar a l’edifici amb la seva dona, Rosario Pequeño, que era andalusa. En tot cas, es tracta d'un edifici neoàrab construït l'any 1875 i remuntat l'any 1920. Exteriorment no deixa intuir la grandiloqüència del seu interior. Només mostra el seu característic estil a les llindes de les finestres, amb arcs de ferradura i estucs treballats, i a més contundència a l'entrada principal i la tribuna. Però és el vestíbul i el hall interior el que deixa bocabadats als privilegiats que hi poden entrar (l'edifici és privat). Una escalinata senyorial envoltada d'estucs blancs filigranats i mosaics multicolors condueix al pati envoltat d'arcades que imita el pati dels Lleons de l'Alhambra granadina. Una veritable joia oculta de la Barcelona premodernista. https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11136
Zdjęcie

Turó del Putget

El Putget, també conegut com el Putxet, és una petita muntanya de 178 metres d’altitud que s’estén entre Vallcarca i Sant Gervasi. Malgrat que hi ha notícies de l’existència d’una capella al segle XVII, els primers vestigis de poblament coneguts s’han de situar cap al 1870, quan la burgesia barcelonina va començar a construir-hi torres per traslladar-s’hi a causa de les condicions urbanes de la Barcelona vella. Els terrenys formaven part de l’antiga finca Torre Espanya, propietat de la família Morató. L’any 1917 es va incloure en la planificació de zones verdes, que reservava els turons de la ciutat com a espais naturals. Amb el temps, però, es va anar urbanitzant. Quan l’any 1970 l’Ajuntament va expropiar els terrenys que ocupen els jardins actuals, l’antic bosc mediterrani original s’havia convertit, des del primer terç del segle XX, en un espai erm explotat com a pedrera. Hi va contribuir de manera important l’ús com a combustible que es va fer durant la Guerra Civil de la fusta de la pineda que hi havia a dalt del turó. https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-turo-del-putxet_92086011938.html
Zdjęcie

Viaducte de Vallcarca

Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l'antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de Vallcarca, que passava entre els turons del Coll i del Putxet. El viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya. https://ca.wikipedia.org/wiki/Viaducte_de_Vallcarca
Zdjęcie

Elogi de l'aigua

Elogi de l'aigua és una escultura del 1987 d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona. L'obra se situa en una antiga pedrera, en una de les zones urbanitzades amb motiu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, les parets de la qual delimiten i acullen el monument. Segons el mateix Chillida, l'obra representa el mite de Narcís, que s'enamorà del seu propi reflex en l'aigua i embogí fins a la mort. L'escultura amb els seus quatre braços s'assembla a una mà que intenta atrapar la seva pròpia imatge reflectida a l'estany. https://ca.wikipedia.org/wiki/Elogi_de_l%27aigua
Zdjęcie

Mare de Déu del Coll

La Mare de Déu del Coll, o de Font-rúbia, és una església al barri del Coll, al districte de Gràcia de Barcelona. Es tracta d'una església romànica del segle XI, de la que es conserva el cos central i el campanar, essent els altres elements actuals de l'església del segle XX. El territori on es troba aquest temple era camí de pas des de Vallcarca a Horta i formava part del municipi de Gràcia fins a la seva agregació a Barcelona el 1904. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Coll_(Barcelona)
Zdjęcie

Can Mora

Can Mora és una casa pairal al barri del Carmel de Barcelona situada en un paratge proper a la parròquia de la Mare de Déu del Coll, entre el Parc Güell i el Parc de la Creueta del Coll, en el vessant oest del Carmel. Durant segles el Turó del Carmel es digué de Can Móra, abans d'adoptar al segle XIX en nom del santuari del Carmel. Fou propietat de Josep Maria Marcet i Coll, que va ser alcalde de Sabadell durant molts anys i cedí la propietat per a instal·lar-hi una escola per a nens discapacitats psíquics. Avui dia, i després d'una restauració, acull la Residència Mullerat, destinada a residència i centre de dia per a gent gran. https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Mora_(Barcelona)
Zdjęcie

Mirador de Joan Sales

El mirador està situat al Turó del Carmel o la Muntanya Pelada, tal com la coneixen els veïns del barri, al final del carrer del Portell i del Camí de Can Mora. També es pot arribar a través del Park Güell i contemplar, des d’aquest panoràmic indret, tota la metròpoli barcelonina que abraça del delta del Llobregat fins el Maresme. Sota del Mirador, s’ hi troben les restes de les Coves d’ en Cimany, una mina de ferro que va tenir activitat fins fa 200 anys enrere. El barri del Coll, tal com ens recorda l’orografia i la toponímia : Torrent del Remei, Font Rúbia, Coll del Portell, Font del Coll.., és un coll entre dos turons amb fonts, torrents, mines i grutes … i la muntanya i la natura han estat i hi són presents. El mirador està dedicat a Joan Sales (1912-1983), un dels més famosos novel·listes catalans del segle passat i veí del barri del Coll que també va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1982. https://ajuntament.barcelona.cat/gracia/ca/noticia/el-barri-del-coll-dona-nom-al-mirador-de-joan-sales_327300
Zdjęcie

La baixada de la Glòria

La Baixada de la Glòria comunica en línia recta l'avinguda del Coll del Portell amb l'avinguda de Vallcarca, salvant un desnivell d'uns 64 metres. La part inicial i final hi han escales mecàniques per pujar i la part central és un carrer amb una pendent molt pronunciada. Per al nomenclàtor de carrers de Barcelona han fet servir el nom que se li dona quan es fa de baixada, perquè si haguessin buscat un nom per associar-lo a "pujada" segurament no hauria pogut ser acceptat per ser poc decorós o malsonant.
Zdjęcie

Plaça de Lesseps

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi. Abans del 1895 la plaça s'havia anomenat Josepets, pel convent dels carmelitans de Santa Maria de Gràcia. La plaça està dedicada a Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi (Versalles 1805 - Castell de la Chênaie 1894), que fou un diplomàtic francès cònsol de França a Barcelona. Ferdinand tingué el seu domicili en una torre de la plaça tocant a la riera, havia intervingut a favor de la ciutat durant el bombardeig de Van-Halen el 1842. Am tot, Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi no es va fer famós per haver estat cònsol a Barcelona, sinó per haver liderat el projecte de construcció del Canal de Suez que uniria el Mar Mediterrani i el Mar Roig. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Lesseps

Komentarze

    You can or this trail