Moving time  jedna godzina 43 minut

Czas  2 godzin 45 minut

Współrzędne 1158

Uploaded 21 lutego 2021

Recorded lutego 2021

-
-
264 m
99 m
0
1,7
3,4
6,83 km

Obejrzane 115 razy, pobrane 2 razy

w pobliżu el Putxet i el Farró, Catalunya (España)

Caminada circular per a un matí de diumenge de confinament comarcal per pujar al turó de la Creueta del Coll y per fer una visita ràpida al parc Güell amb sortida i arribada als Josepets de Gràcia, a la plaça Lesseps.

Hem anat a buscar el viaducte de Vallcarca pujant per l'Avinguda República d'Argentina, després hem continuat pel passeig de la Mare de Déu del Coll fins arribar el carrer de Castellterçol per agafar l'entrada al parc de la Creueta del Coll que hi ha per aquest carrer.

En lloc d'entrar al parc he pres el camí que puja al cim del turó vorejant la cinglera que ha quedat de la pedrera que hi havia fins fa uns cent anys. Hem gaudir de les bones vistes fins a fer el cim.

Hem baixat pel carrer Morató, on hem pogut veure el barraquisme que encara resisteix a Barcelona, i que sembla ser que té una data de finalització prevista pel 2027.

Hem passat pel Coll, fins al Santuari de la Mare de Déu del Coll, on hem pres el camí de cal mora fins al Mirador de Joan Sales.

Després hem fet una visita ràpida del parc Güell, per veure la plaça i la Salamandra, i hem pujat al Turó de les Tres Creus o del Calvari.

Hem acabat la caminada baixant per la Baixada de la Glòria fins a l'avinguda Vallcarca, per tancar el circuit als Josepets de Gràcia.
Zdjęcie

Els Josepets de Gràcia

L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, és l'església de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la moderna plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a Barcelona, on és l'edifici més antic. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Josepets_de_Gr%C3%A0cia La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi. Abans del 1895 la plaça s'havia anomenat Josepets, pel convent dels carmelitans de Santa Maria de Gràcia. La plaça està dedicada a Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi (Versalles 1805 - Castell de la Chênaie 1894), que fou un diplomàtic francès cònsol de França a Barcelona. Ferdinand tingué el seu domicili en una torre de la plaça tocant a la riera, havia intervingut a favor de la ciutat durant el bombardeig de Van-Halen el 1842. Am tot, Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi no es va fer famós per haver estat cònsol a Barcelona, sinó per haver liderat el projecte de construcció del Canal de Suez que uniria el Mar Mediterrani i el Mar Roig. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Lesseps
Zdjęcie

Viaducte de Vallcarca

Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l'antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de Vallcarca, que passava entre els turons del Coll i del Putxet. És la principal via d'accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l'avinguda de la República Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants. Per a l'època era una obra d'enginyeria bastant avançada, ja que l'estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d'una riera. Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador. A l'espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l'escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats; per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles d'estil sezession. https://ca.wikipedia.org/wiki/Viaducte_de_Vallcarca
Zdjęcie

Mirador de la Pedrera de la Creuta del Coll

El parc de la Creueta del Coll té els seus orígens en un antiga pedrera de granit i pissarra que va servir per construir molts edificis del barri. La cantera va quedar en desús a la primera meitat del segle XX i no va ser fins els anys 80 que es va integrar a la fesomia urbana de la ciutat. https://beteve.cat/verd-primera/reportatge-lantiga-pedrera-de-la-creueta-del-coll/
Zdjęcie

Mirador al Parc de la Creueta del Coll

El Parc de la Creueta del Coll és un parc de la part alta de Barcelona. El Parc fou un projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, que s'inaugurà l'any 1987, aprofitant l'espai deixat per la pedrera del turó de la Creueta del Coll. Al final del llac hi ha una altra zona, més elevada, amb aigua per sobre de la qual, sostingut per quatre gruixuts cables d'acer, s'hi troba l'element més preuat d'aquest parc: Elogi de l'aigua, una enorme escultura d'Eduardo Chillida feta de formigó i amb un pes de més de 50 tones. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Creueta_del_Coll
Zdjęcie

Adéu a les barraques del Coll?

Amb el 2027 com a data límit, però sense cap notificació oficial ni calendari establert, les últimes barraques de Gràcia continuen plantant cara al pas del temps des de la part alta del barri del Coll, al carrer Morató. El Pla dels Tres Turons suposarà el final d’aquestes cases autoconstruïdes que es van aixecar de forma il·legal a mitjans del segle passat. Tot i que no és un dels punts on aquest fenomen és més conegut, el conjunt del districte de Gràcia suma entre 400 i 500 persones en una situació relativament greu d’exclusió residencial. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi Infrahabitatge i barraquisme al barri de Gràcia d’Aina Companyon, que evidència la pervivència de la barraques al Coll. Construïdes incialment en una sola nit per evitar ser vistes i enderrocades, aquestes barraques s’han fet fortes al límit del parc de la Creueta i han depurat la seva infraestructura fins a punts força similars al d’un pis convencional. Continuen, però, sense cèdula d’habitabilitat ni alguns dels serveis bàsics, com la llum que moltes tenen punxada – com a única opció- o l’aigua corrent que utilitzen des dels dipòsits o les fonts. Tenen alguns dèficits de ventilació, de climatització i resistència, problemes recurrents en els diferents tipus d’infrahabitatges. Tot i que no són tan conegudes com les del Somorrostro o Montjuïc, els barris del nord de Gràcia són un altre dels enclavaments claus del fenomen de les barraques. Es tracta de construccions aixecades en terreny de ningú que van servir per allotjar les primeres onades d’immigració espanyola de mitjans del segle XX. Algunes han passat d’una família a una altra, d’altres van quedar buides i recentment han estat okupades. https://www.independent.cat/2010/09/23/adeu-a-les-barraques-del-coll/
Zdjęcie

Turó de la Creueta del Coll

El Turó de la Creueta del Coll és una muntanya de 245 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès. És el que està situat més a l'oest. També és conegut com a Turó d'en Falcó, pel nom d'una masia propera, avui desapareguda. És considerat un dels set turons de Barcelona, xifra presa per imitació dels set turons de Roma. https://ca.wikipedia.org/wiki/Tur%C3%B3_de_la_Creueta_del_Coll
Zdjęcie

Barraquisme en el carrer Morató, al barri del Coll del districte de Gràcia

Si durant els mesos previs als Jocs Olímpics van haver de rebutjar nombroses ofertes municipals -d’unes 400.000 pessetes- per abandonar les seves cases, ara els inquilins d’aquestes barraques s’enfronten a una amenaça encara més palesa: el pla urbanístic dels Tres Turons. Els habitants de la zona, però, s’han habituat a les vistes, a gaudir dels seus petits patis i a tenir més espai que en un pis i no semblen disposats a marxar. Cases barates i passadissos. El problema de l’infrahabitatge a Gràcia té, segons l’estudi d’Aina Companyon, cares diferents en funció del barri. Així si al Coll s’hi dóna potser la imatge més visible amb les darreres barraques, la Vila i la Salut són els barris que acumulen més minipisos fruit de la segregació urbana i la Vila és també un nucli de cases barates -destinades a treballadors de les fàbriques- en carrers com Llibertat, Fraternitat o Igualada. Al Camp d’en Grassot, concretament a punts com el carrer Sardenya amb Travessera de Gràcia, s’hi pot veure un altre fenomen, els dels passadissos privats, minicases adossades amb problemes de precarietat constructiva i humitats. A Vallcarca s’hi dóna, en canvi un problema d’infrahabitatge sobrevingut com a conseqüència de l’afectació del pla urbanístic que l’ha de renovar. El 67,8 per cent dels habitatges en lloguer on viu gent gran sola al conjunt del districte estan molt envellits i tenen dèficits. https://www.independent.cat/2010/09/23/adeu-a-les-barraques-del-coll/
Zdjęcie

El Coll

Els senyors feudals anaven a caçar el porc senglar a les muntanyes properes al Coll, poc abans que els bandolers s'instal·lessin a les coves Cimanya que, més tardanament, esdevingueren importants mines de ferro. Al Coll s'hi van començar a construir cases humils i de la burgesia. A començament del segle xx, el barri s'omplí de masies i cases i es va explotar la pedrera del Coll. Fins a la dècada de 1950 al barri predominaven les torres amb jardí, aleshores el barri va començar a créixer d'una manera desmesurada i sense planificació a conseqüència de l'especulació urbanística. Als anys 1960, El Coll va seguir experimentant la febre urbanística i fou envaïda per tota mena de construccions que van ocupar tots els espais lliures que quedaven. https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_del_Coll
Zdjęcie

Santuari de la Mare de Déu del Coll

L'església està documentada en el segle xi mitjançant una documentació d'un tal Grau Miró que fa donació del Santuari del Coll al Monestir de Sant Cugat. Segons la tradició, en aquesta zona es trobà una imatge de la Verge, pel que es va construir un santuari en el seu honor, que inicialment rebia el nom de Mare de Déu de la Font-rúbia. La zona era famosa per la quantitat i qualitat de les seves aigües. La Mare de Déu se la coneix per un doble nom: del Coll per la situació geogràfica, i de Font-rúbia per la font d'aigua vermellosa que hi havia a l'indret. Situada al peu del turó del Carmel, en la llavors vila de Gràcia, antigament era una zona rural, era una ermita de muntanya de difícil accés. La capella, situada en un encreuament de camins, esdevingué un monestir que depenia de Sant Cugat del Vallès. Diversos fets militars, especialment el 1714, van malmetre el santuari. L'edifici fou cremat durant la guerra civil espanyola. Va ser reformada l'any 1948 per l'arquitecte Joan Maria Ros i esdevingué parròquia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Coll_(Barcelona)
Zdjęcie

Can Mora

Està situada en un paratge proper a la parròquia de la Mare de Déu del Coll, entre el Parc Güell i el Parc de la Creueta del Coll, en el vessant oest del Carmel. Fou propietat de Josep Maria Marcet i Coll, que va ser alcalde de Sabadell durant molts anys i cedí la propietat per a instal·lar-hi una escola per a nens discapacitats psíquics. Avui dia, i després d'una restauració, acull la Residència Mullerat, destinada a residència i centre de dia per a gent gran. https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Mora_(Barcelona)
Zdjęcie

Mirador de Joan Sales

El mirador està situat al Turó del Carmel o la Muntanya Pelada, tal com la coneixen els veïns del barri, al final del carrer del Portell i del Camí de Can Mora. També es pot arribar a través del Park Güell. Sota del Mirador, s’hi troben les restes de les Coves d’en Cimany, una mina de ferro que va tenir activitat fins fa 200 anys enrere. El barri del Coll, tal com ens recorda l’orografia i la toponímia: Torrent del Remei, Font Rúbia, Coll del Portell i la Font del Coll. És un coll entre dos turons amb fonts, torrents, mines i grutes. La muntanya i la natura han estat i hi són presents. https://www.bcnsostenible.cat/ca/web/punt/mirador-de-joan-sales
Zdjęcie

Can Trias del parc Güell

És s l'única casa que s'edificà quan Eusebi Güell projectà fer una urbanització al recinte del Parc Güell. Construïda l'any 1905 per l'arquitecte de Sabadell, Juli Batllevell i Arús, és de construcció molt enriquida de cara al modernisme. Posseeix planta rectangular amb paraments asimètrics que formen diverses façanes. D'un dels angles sobresurt una tribuna amb finestrals arquejats. A la part superior, i en angle recte, discorren un total de 22 finestres amb arquets, en forma de golfes. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Can_Trias_(Barcelona)
Zdjęcie

Parc Güell

El punt central del parc està constituït per una immensa plaça, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre i és obra de Josep Maria Jujol, un col·laborador de Gaudí. La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent). https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Park_G%C3%BCell
Zdjęcie

La salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc

Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l'escultura d'una salamandra que s'ha convertit en l'emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics. El que es troba a la dreta és la Casa del Guarda, ideada i dissenyada per Gaudí com a habitatge per al porter del Park Güell. Els treballs de forja són obra de Badia, germans. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Park_G%C3%BCell
Zdjęcie

Camí del Calvari del Parc Güell

Escales que pugen des de la plaça del Parc Güell fins al turó de les Tres Creus, també conegut com el Calvari.
Zdjęcie

Turó de les Tres Creus o Calvari del Park Güell

En el punt més alt del Park Güell, concretament a 182 metres d’alçada, és on s’aixeca el Turó de Les Tres Creus, la localització on Antoni Gaudí volia culminar la seva gran obra en el parc amb la construcció d’una capella. A causa d’una sèrie de problemes Gaudí no va poder construir l’esmentada capella i finalment va optar per erigir un monument representatiu del Calvari que s’inspira en construccions prehistòriques, ja que allà s’hi van trobar unes restes prehistòriques. https://irbarcelona.cat/miradors-de-barcelona/turo-tres-creus/
Zdjęcie

Baixada de la Glòria - Avinguda del Coll del Portell

En aquest punt comença la baixada de la Glòria fins a l’Avinguda de Vallcarca, que reb aquest nom com a baixada, quan es fa de pujada pot tenir diversos noms, cap d’ells publicable. El coll del Portell o de Font-rúbia és una llarga collada que uneix els Tres Turons (Barcelona). L'actual carrer del Santuari ocupa aquest recorregut. Diversos camins permetien arribar a aquest coll. Els carrers Mare de Déu del Coll i Dante ressegueixen els camins que pujaven de Gràcia i d'Horta. El camí de Can Móra puja al costat de la paret oriental del Parc Güell des de la Travessera de Dalt; a la collada es troba amb el carrer Llobregós traçat sobre un camí que venia des de Vilapicina. La collada tenia una entrada a llevant per un camí que s'ha transformat en la carretera del Carmel, i una altra a ponent que venia des dels Penitents pel camí dels Àngels. El caràcter muntanyós de l'indret no impedia un trànsit important de persones des de temps remots. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Coll_del_Portell
Zdjęcie

Casa César Santurio

Carrer Mare de Déu del Coll, 69. Edifici de l'any 1925. Les obertures, porta i finestres balconeres, mostren una ornamentació inspirada en el plateresc espanyol, a base de semi-columnes i entaulaments amb relleus motllurats de tipus vegetal. l’advocat Ramon Santurio Vives, resident a la gracienca plaça de la Llibertat, decidí ampliar el seu parc immobiliari amb una enorme vivenda al número 30 (el 69 actual) del carrer de la Mare de Déu del Coll. Algunes fonts diuen que el seu arquitecte fou Josep Maria Raspall, qui dissenyà la versió del Molino amb les seves emblemàtiques aspes, datant la construcció l’any 1925, quelcom només constatable per les gerres florals de la balustrada superior, típiques del Noucentisme. https://catalunyaplural.cat/ca/lenigma-de-la-mare-de-deu-del-coll/
Zdjęcie

Baixada de la Glòria - Avinguda de Vallcarca

Vallcarca és un barri de Barcelona que pertany al districte de Gràcia. Es troba amagat entre dos turons, el del Putget i el del Coll, i s'estén seguint el curs de la riera que li dóna nom. Els seus nuclis primigenis van ser l'hostal de la Farigola, Can Falcó, Can Mas i Can Gomis. Els jardins de Can Gomis van ser destruïts amb la construcció de l'Hospital Militar. L'antic hostal de la Farigola, sobre la riera del mateix nom, es va enderrocar i s'hi va fer una escola. Els terrenys del Mas Falcó acullen una petita urbanització de torres aïllades. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Vallcarca_i_els_Penitents
Zdjęcie

La casita blanca

La casita blanca va ser un famós meublé de Barcelona que va iniciar la seva activitat l'any 1912 i va tancar les seves portes, per a ser enderrocat, l'any 2011. Al seu lloc hi ha quedat un solar. Segons sembla, l'origen del nom "casita blanca" prové de la roba de llit que sempre hi havia estesa al terrat de la casa. Exteriorment es caracteritzava pel fet que les finestres de les seves habitacions estaven sempre tancades. No hi havia cap rètol o element que l'identifiqués. La casita blanca és un lloc molt arrelat a la memòria popular de Barcelona. Ha generat literatura, moltes llegendes urbanes i també ha donat lloc a pel·lícules com La casita blanca. La ciudad oculta, de Carles Balagué (2002) o Meublé. La Casita Blanca de Sílvia Muntt. Joan Manuel Serrat també li va dedicar una cançó. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/La_casita_blanca

Komentarze

    You can or this trail