• Zdjęcie Puig Estela des de Colonia Estabanell
  • Zdjęcie Puig Estela des de Colonia Estabanell
  • Zdjęcie Puig Estela des de Colonia Estabanell

Czas  12 godzin 5 minut

Współrzędne 2097

Uploaded 8 lipca 2014

Recorded lipca 2014

-
-
2 001 m
915 m
0
11
22
44,61 km

Obejrzane 1695 razy, pobrane 8 razy

w pobliżu Camprodon, Catalunya (España)

Aquest diumenge n'hem fet una de les bones, curta però amb desnivell, així doncs ens ha tocat pujar de valent. Hem sortit a les 9 tocades de la Colònia Estabanell, al costat de Camprodon i per pista emporlanada hem enfilat cap a Ogassa i Serra Cavallera, la primera part de la pujada és suau, sobretot si la comparem amb les rampes que ens trobem després de deixar la pista que va cap a Ogassa on fins i tot hem perdut una mica de desnivell.

Ara sí, rampes dures i amb grava que fan esforçar-nos d'allò més per pujar-les sense posar peu, passat el refugi Montserrat que queda ensotalat al costat de la pista a mà dreta, la pujada torna a ser més suau fins arribar a un abeurador on ara sí tocar carregar-se bicis a les i pujar pel dret fins al Coll de Pal on esmorzem una mica i reagrupem.

Ara que ja hi som tots ens dividim ens dos grups, els que baixen directes a Pardines i els que enfilen cap al Puig Estela, aquesta part desconeixem com serà el camí, però mirant en la direcció que hem d'anar una cosa està clara, continuarem caminant amb les esquenes carregades.

I sí sí, toca un cresteig duret on, evidentment, les úniques persones que ens trobem van a peu i no amb bici, de fet nosaltres gairebé tota la pujada també anem a peu, provem de pedalar on el desnivell ens ho permet però tot i així costa, ja que no hi ha massa camí i el poc que hi ha és complicat, val més trepitjar l'herba del prat però amb compte, és traïdora, xucla les rodes cap endins i costa de pedalar i a sobre té forats amagats on és fàcil clavar-hi la roda i quedar travat o si és baixada sortir per davant.

Mica en mica però ens enfilem i fem cim, el Puig Estela a 2013 metres d'alçada i el Cesar hi ha pujat amb les rodes gordes, possiblement sigui la primera bici d'aquestes característiques en arribar fins aquí.

Comencem el descens del Puig Estela, un primer tram per prat però de seguida es complica el cresteig per una zona de roca que ens obliga a caminar. Després d'aquest tram ja podem tornar a enfilar-nos a les bicis i passem pel Puig de Coma d'Olla de 1937m., sempre amb molt de compte de no clavar la roda de davant en algun dels forats amagats.

Arribats a la Portella d'Ogassa, pas de la Serra Cavallera que et permet accedir d'una vall a l'altra, per una banda la vall del Ter i de l'altra la del Freser, nosaltres em pujat des de la vall del Ter i hem de baixar a dinar a Pardines direcció la Vall del Freser, aquí hem de prendre una decisió, pugem cap al Taga o baixem a Pardines a dinar i ens trobem allà amb la resta de la colla. Fa un moment a la nostra dreta divisàvem perfectament el Puigmal i la resta de cims de la Gran Olla però ara s'han tapat completament i no són quatre nuvolets, pinta a tempesta i que ve cap a nosaltres, decidim no jugar-nos-la i baixem cap a Pardines a trobar-nos amb la resta que ja força estona que hi han arribat.

La primera part de la baixada és una mica a la babalà, anem seguint camins de vaques fins que anem a parar en el prat preferit de totes elles i també de cavalls, ara encara hem d'anar més en compte, esquivar forats, pedres soltes, vaques, tifes, cavalls... fins que arribem a la pista. Ara sí, posem la directa cap a Pardines parant un moment a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, molt bonica i del segle XII.

A Pardines ens trobem la taula parada però la carn està de camí, esperem una mica i endrapem, no deixem pas res.

I després de dinar sempre toca el més complicat, la pujada final i noi si puja! A més només treure un peu del restaurant comencen a caure gotes. La pujada cap a la Collada Verda és espectacular, quines rampes! Unes quantes de més del 20% però és que fins i tot alguna arriba al 33% i nosaltres apretant les dents i mullant-nos amunt cap a la collada.

Per sort a dalt para de ploure, ens abriguem per la baixada i perquè fot un vent ben gelat i reagrupem. Ara sí, toca gairebé tot baixada fins al cotxe, passant per Abella, la Roca i Camprodon. Volta magnífica, curta però intensa.

Komentarze

    You can or this trail