Współrzędne 1896

Uploaded 20 marca 2015

-
-
727 m
27 m
0
12
24
48,81 km

Obejrzane 518 razy, pobrane 25 razy

w pobliżu Pego, Valencia (España)

AVIS! !!!
RUTA FETA, MÉS QUE LA PENJADA ES LA DISEÑADA SOBRE MAPA, PER PROBLEMES AMB MÒBIL I TAMBÉ DE BATERIA

El mes escollit, març no és casual. Dilluns i la primavera està recient nascuda. Això ens permetrà gaudir d'un paisatge espectacular a la Vall de la Gallinera, la floració dels cirerers de muntanya.
El recorregut que vam triar per entrar a la Vall de la Gallinera és pujant fins al
Miserat des de Pego, pel Camí del Calvari.
Un cop a les crestes de la Serra de la Foradà, entrarem al fons de la vall
perpendicularment fins Benissivà o Alpatró,
Ja en el fons de la vall, el recorrerem pels seus 8 pobles, primer cap al W fins a la Font de la Mata de Benissili; i després, per acabar, cap a l'E fins al Castell de Gallinera . intentarem fixar-nos en els despoblats, fonts i safareigs típics d'aquests pobles.

La Vall de la Gallinera agrupa un conjunt de petits pobles (Benirrama, Benialí, Benisivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai i Benisili) a pocs quilòmetres de Pego. La capital de la vall és Benialí. Són pobles disposats en línia al llarg d'una vall formada curs de la riera de Gallinera encaixonada per les Serres de les Solanes, de l'Almirall i de la Serra Foradà que comunica amb la Vall Alcalà. Són pobles agrícoles productors d'ametlla, oli d'oliva i cireres (amb denominació d'origen). Són pobles petits amb gran encant i gran quantitat de sendes per a inoblidables passejades.

http://es.wikipedia.org/wiki/Vall_de_Gallinera
Skrzyżowanie

Camí les Comes (senderisme)

Primeres rampes i ja comencem a intuir el que se'ns ve a sobre, glop d'aigua i marcar l'encreuament de la senda a les Comes
Skrzyżowanie

Camp de tir de Pego

Camp de tir de Pego on tots els paronets van be per a beure i marcar waypoints
Skrzyżowanie

Creuament a L'Atzubia

Encreuament camí a l'Adsubia podeu mirar la ruta Pego Adsubia Ebo on eixint de Pego pase per l'Adsubia i després de una pujada d'infart aparegut en este encreuament ya en el pla de Miserat
Skrzyżowanie

Creuament a la Vall d'Ebo

De la ruta Pego Adsubia Ebo que en el waypoint anterior veníem de l'Adsubia i segiem a partir de este encreuament cap a Ebo ruta molt recomanable
Przełęcz

Coll (630 m.)

Molta pujada i un respir doncs ja hem arribat al creuament d'un anada i tornada al pic del Miserat al lo que no tots s'atreveixen
szczyt

Cim de Miserat (750 m.)

Amb el vincle intermei de la Gaià visigòtica, arribà la dominació islàmica del territori valencià a partir del segle VIII. La més antiga de les troballes islàmiques la va estudiar Bazzanna al Xillibre, una fortalesa emiral del segle X greument atacada per la construcció a sobre d’una caseta d’ICONA i un repetidor de TVE.8 La fortalesa s’alçava al Miserat o Miserà, que significa el despoblat; encara podem veure marcat amb formigó la base estructural del que haguera estat un castell islàmic d’altura primerenc a la nostra vall.
Zamek

Creuament Castell de Gallinera

Creuament, sortida del camí al castell de Gallinera i a la Vall on podem per Adsubia tornar a Pego ruta que tinc penjada en Wikiloc feta en sentit contrari i pareix que millor en este sentit
panorama

Mirador de Xap

Aprofitem per fer l'armorçar a la llotja del Xap amb unes vistes fantàstiques que abasten la Vall de Gallinera des de la Foradada i Benissili a l'Oest fins a l'extrem Est amb Benirrama i el castell de Gallinera, al front ens queda la serra de l'Almirall
Jaskinia

Coll i cova del Moro

Ens trobem en el punt més proper al Corral-Cova del Moro el qual ens encantaria visitar però serà en una altra ocasió,vorem la cova desde l'altre costat La Sajolida Corral i mur d'obra de la Cova del Moro El més espectacular ho trobarem dins, on veurem que les parets de pedra seca del corral protegeixen una cova natural que mirava a la vall, és a dir, amb l’amplia obertura del penya-segat. Amb molt d’enginy, els antics pobladors d’aquestes terres hi van excavar un forat cap a migjorn i després hi construirien les parets del corral. La cova faria de recer del corral, amb l’estalvi de construir la part coberta; però pel perill que suposava l’obertura natural, aquesta va ser obrada tot deixant tres finestres. Per la gran alçada del sostre, es construiria una planta en alt, cosa que ha restat palesa pels forats on quedaven introduïdes les bigues.
szczyt

La Foradà (670 m.)

Abans d'arribar veurem les restes d'una muralla feta amb grans blocs de pedra de l'edat del Bronze (1800-500 aC), restes d'un antic poblat que va aprofitat les privilegiades vistes sobre la vall. Per fi ens trobem a l’arc, un meravellós capritx de la natura, “talaia de llum, arc tibant i ben traçat per l’atzar, ull fitant la mar, portal obert als solixents, les llunes i les brises marineres, la penya Foradada, grotesca, bella i gaudiniana...”, com ens la descrivia Joan Pellicer. Gràcies a la seua alçada i a la seua estratègica posició, és una magnífica referència visual des de molts punts de la vall, i per tant les vistes des del cim són espectaculars: la Gallinera, el Montgó, la Safor, la Vall d'Alcalà, la Serrella, i sobre tot la mar, fins allà on arriba la vista. L'arc de la Foradà Per la vessant sud de la penya podem accedir al cim de la Mathqûba, nom amb el què era coneguda durant els temps dels àrabs i que significa "foradada", on al segle XI construïren una torre de guaita per tal de comunicar el castells de Gallinera amb el d'Alcalà. Encara que actualment no queda quasi cap rastre d'ella, només alguns fragments de mur marcant el perímetre i restes de la muralla que l'envoltava, és possible que originalment tinguera uns 10 metres d'alçada. publicat per Oscar Marti en el 2011
Skrzyżowanie

Creuament la Carroja Benissiva

Tram de camí amb grans roques que al junt al empedrat irregular dificulten la baixada molt tècnica, precaució I en algun lloc peu a terra que tornar sencer a casa no té preu
fontanna

Font Vella i safareig

Situada al marge dret del riu Gallinera i al costat de la carretera
fontanna

Alpatró

Alpatró, també anomenat Petro, Patro, lo Patron, Potron, Alpatron i Potro al llarg de la història. Està documentat per primera vegada l'any 1290 i la seua etimologia no és àrab encara que en un text de l'any 1578 es cita com al-Batrún. En la dècada dels 50 del segle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any 942 (considerada una de les més antigues de les inscripcions àrabs trobades al País Valencià), en l'actualitat exposada al Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó a Alcoi. En destaca l'església de l'Assumpció, amb un esvelt campanar, i la Font D'Alpatró, que es troba just davant de la citada església. També cal esmentar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació islàmica del Castellot, i el llavador, un dels pocs de la vall amb coberta, en el camí d'eixida cap a Llombai i Benissili. En aquest poble es troben les instal·lacions de la cooperativa "Cirerers de la Muntanya d'Alacant" i també la Cooperativa de Sant Marc.
fontanna

Safareig de Alpatró

Safareig de Alpatró el únic cobert de tota la Vall de Gallinera
fontanna

Font i Safareig de Llombai

Llombai, citat en documentació antiga amb les variants Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay i Llombay. Així doncs, l'etimologia del seu topònim no és àrab, encara que apareix com al-Lumbar. La primera cita en un text crsitià data del cens de 1369. Tot i que actualment s'ha restaurat algunes cases, el poble hi quedà deshabitat en la dècada de 1970, quan el seu últim habitant, el misteriós centreeuropeu anomenat Stefan Gregor (conegut a la Vall com l'alemany de Llombai) faltà en estranyes circumstàncies. El poble consta d'un sol carrer; a l'entrada es pot observar l'antiga almàssera i al final del poble, just al costat del barranc, es troba el seu llavador amb la font de tres xorrolls.
fontanna

Font de la Mata de Benisili

Font de la Mata de Benissili als peus del Castell d'Al-Azraq es la porta a la Vall de Gallinera en la seua vesant Oest El hisn al-Qala o castell d'Alcalà o castell de Benissili, situat a l'actual municipi de La Vall de Gallinera fou la residència d'Al-Azraq[1] i el centre de les revoltes mudèjar que van seguir a la conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor al segle XIII.
fontanna

Benisili

Benissili Petita població d'uns cinquanta habitatges, amb església dedicada a sant Pasqual Bailon i el beat Andreu Hibernon. El nucli té dos carrers, Pont i Església, el primer d'ells separat en dos trams pel riu Gallinera que, abans de travessar el poble, neix prop, a la font de la Mata. S'hi practica la ramaderia i el conreu d'oliveres, ametllers i cirers, principalment. A més de la font de la Mata hi poden trobar la font Vella, situada al marge dret del riu Gallinera i la font del Llavador amb conducció que permet que l'aigua rage abundant al bell mig del poble. Hui en dia, també hi ha activitat dedicada al turisme rural. A Benissili, on passava moltes temporades, té un habitatge la família d'En Rafael Giner Estruch, capità músic, compositor de la molt interpretada i famosa marxa mora El Moro del Cinc. Al castell de Benissili, que domina tota la Vall de Gallinera, s'accedeix, amb una dificultat relativa, per una senda, que s'agafa prop d'una antiga casella de peons caminers. Dalt, al castell, també hi trobarem una font i les restes d'una construcció manada fer per un personatge que vivia al nucli de Llombai. Hi ha la hipòtesi que aquest personatge era un refugiat militar alemany de la Segona Guerra Mundial.
Waypoint

La Garriga finca rural

La Garriga està situada al terme municipal de la Vall de Gallinera, al costat del poble d'Alpatró, a la comarca de la Marina Alta. Està enclavat a la vall del riu Gallinera, del que pren el nom al municipi, tancat entre les serres de l'Almirall, l'Albureca i la Foradà, el que fa que ens trobem en un dels paisatges més bells d'Alacant. És una vall fèrtil, amb abundant aigua i nombroses fonts, que es dedica a l'agricultura, principalment la coneguda cirera de la "muntanya d'Alacant", que compta amb denominació d'origen. En aquest petit Espai natural, de 1,8 Ha. Podem passar uns dies gaudint de la diversitat dels seus paisatges, la seva flora i fauna mediterrània o coneixent els vuit pobles que formen el terme municipal de la Vall de Gallinera
Waypoint

La Carroja piscina

La Carroja, es cita en textos antics amb diferents variants ortogràfiques com Rachalosa, Caroja, Queroja, Carrocha o Carrosa. Com la major part dels pobles de la Vall apareix documentada per primera vegada en el cens de 1369. L'origen de l'etimologia es desconeix i s'haurà de buscar fora de l'àrab. L'antic Camí Reial creua la Carroja tangencialment. El llogaret està compost únicament per dos carrers, el de la Carretera i el més llarg, el de l'Església. Al recorre'ls ens trobarem amb la Font de Baix, que es feia servir de llavador, i la seua església dedicada a Sant Francesc de Borja, el patró del poble.
fontanna

Benissivà font i safareig

GALLINERA, TERRA DE MORISCOS Entre 1519 i 1526, per ordre del rei Carles I, els musulmans van ser forçats a convertir-se al cristianisme. Llavors se'ls va conèixer amb el nom de moriscs. Uns anys després, el 1609, Felip III sí que va decretar l'expulsió dels 'cristians nous'. Aquesta ordre d'expulsió que els obligava a deixar les terres en què havien nascut provocar que els moriscos es rebel·lessin contra els cristians vells i els senyors. Els moriscos de les valls de Gallinera, Alcalà, Ebo, Seta, Travadell i Plans s'agruparan a la serra de Pop (Vall de Laguar), a la muntanya 'Cavall Verd' on resistissin els atacs de les milícies de cristians vells. Però finalment no poguessin suportar el setge i vençuts i massacrats en el que va ser una veritable carnisseria, carreguessin amb els béns que podien portar a la mà i fossin cap al port de Dénia des d'on van ser embarcats i definitivament expulsats.
Waypoint

Cementeri

Es té constància que ja l'any 1310 existia la parròquia de Benissivà, encara que la major part de les esglésies es remunten al s. XVIII. Conserva un ric patrimoni de belles arts que està catalogat per la Direcció General de Patrimoni Valencià. A més, com es pot comprovar in situ, està perfectament integrades amb el nucli urbà de la vall que van ser construïts d'acord amb l'arquitectura típica mediterrània heretada dels antics pobladors moriscos.
panorama

Alineació Penya Forada amb el Sol (7 Marc)

La Vall de Gallinera és per a mi un indret especial pel seu paisatge, per la seua història de rebel·lia, des d’al Azraq contra Jaume I, fins a l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i l’arribada dels mallorquins que ens portaren la seua dolça parla salada. Però també ho és des de fa uns anys per un fenomen de la natura que ajunta astronomia, accidents naturals i història de la repoblació dels cristians.Aquestes eren terres del Duc de Gandia, i l’any 1611 el duc va encoratjar la fundació a l’antiga alqueria musulmana de Benitaia, al costat de Benissivà, d’un monestir dels franciscans per guiar espiritualment la repoblació amb 150 families de Mallorca. La situació del monestir no es va elegir a la babalà. Un fenomen natural ben curiós s’hi produïa els primers dies d’octubre, al voltant del dia 3, dia del seu sant patró, Sant Francesc d’Assís. A més a més el 4, és la festivitat de Sant Francesc de Borja, patró de Gandia, capital del ducat. El Sol, aquests dies, poc abans de la posta, s’amaga per darrere de la muntanya i passa per la Foradada, obertura natural situada cap al sud-oest. Durant uns minuts, el Sol s’alinea amb l’arc de roca i enllumena la zona del monestir. Els fundadors degueren aprofitar la fita natural per glorificar els dos sants patrons i donar un cert sentit sobrenatural al cenobi.Es tenen referències escrites sobre el fenomen natural des de l’any 1620, en el document: Noticias que dio el Guardian del Convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos del dicho Convento, que se titula de San Andrés.Ara, després de guerres i desamortitzacions el monestir ja no existeix. Només el calvari del poble de Benitaia delata la posició de l’antic convent franciscà de sant Andreu.L’any 2006 l’astroarqueòleg José Lull, arrelat a aquesta terra, feu reviure la tradició de l’observació de l’alineació del Sol per la “Foradà”. Des de llavors centenars de persones s’ajunten a principis d’octubre i també a principis de març, quan les condicions d’alineament es tornen a complir, per observar el fenomen natural. Sense proteccions oculars adequades, com ulleres d’eclipsi i filtres mylar, la vista de l’alineació solar és molt difícil. El Sol ens enlluerna i no deixa veure res. Però puc imaginar els antics monjos observant el Sol a través dels núvols un dia nuvolós. Només, en aquest cas, el cercle del Sol es podria veure passar per l’obertura sense problemes a ull nu. Ahir dissabte 6 d’octubre, vàrem anar a la cita de l’alineació solar de la Foradada per captar en imatges el pas del Sol per l’arc natural. Centenars de persones esperaven l’esdeveniment còsmic equipats amb ulleres d’eclipsi venudes en una paradeta de l’ajuntament. La intensa publicitat del fenomen durant aquests últims anys ha omplit l’explanada del calvari de Benissivà de molts curiosos valencians, anglesos i alemanys de la costa. Poc abans de la cita de les 18:20 h. les càmeres i telescopis, tots protegits convenientment per capes de filtre mylar, ja estaven preparats. Els núvols que ens havien acompanyat des de Tavernes només eren decoratius. El Sol va anar entrant poc a poc en l’obertura. Dues persones plantades al peu de l’arc destacaven sobre el disc solar. Pocs minuts després, el Sol s’amagava darrera la muntanya i no va ser fins que passaren 15 minuts que la nostra estrella tornà a eixir per arrossegar-se per la carena formant un fons perfecte per destacar els arbres presents. D?El blog d'Enric Marco Pols d'Estels
fontanna

Benialí Font i Llavaor

Benialí, també ortografiat en documents antics com Benicalill, Benihalill, Benihalil, Benihalí, Bonielill o Benielí. Està documentat per primera vegada en el cens de l'any 1369. El nom actual prové del topònim Bani Jalil, pertanyent al d'una família àrab. Dos anys després de l'expulsió dels moriscos, el 10 de juny de 1611 a la plaça d'aquest poble el procurador del duc de Gandia, Mateu de Roda, lliurà davant del notari Pere Chella i amb la presència del centenar dels caps de família que venien a repoblar aquesta vall, la Carta Pobla. En ella apareixen detallats els noms i cognoms de tots els repobladors mallorquins, la major part provinents d'Andratx. En l'actualitat es conserven alguns dels cognoms que portaren aquestes persones com Alemany, Palmer, Verches (Berger) i Seguí, els quals són els més comuns a la vall actualment. A Benialí es pot visitar els seus carrers empinats i l'arquitectura de les seues cases. El Camí Reial transcorre pel carrer d'En Mig, on es troben la font de Benialí o de la Concepció amb el seu llavador, i l'església de Sant Roc, patró del poble. També compta amb la cooperativa, on es troba l'almàssera on s'elabora l'oli de la vall. A Benialí es troba l'ajuntament de la Vall de Gallinera.
fontanna

Font d'Alcudia

Stanowisko archeologiczne

Despoblat Morisc de l'Alcudia

El despoblat morisc de l'Alcúdia, al municipi de Vall de Gallinera (la Marina Alta), en les proximitats del nucli de Benirrama, és una resta palpable de la presència àrab a les nostres terres. Tot i que l'expulsió dels moriscos es va produir al segle XVII, l'any 1609, alguns d'estos assentaments es van despoblar anteriorment, i altres, com el de l'Alcúdia, han estat habitats fins al segle XIX. Les runes que veiem són, òbviament, construccions d'època relativament recent, situades en el mateix indret que hi havia estos llocs que es van despoblar.
fontanna

Benirrama font i safareig

Benirrama, també anomenat Benirama, Benirahama o Benerahacma al llarg de la història. Com molts dels pobles i despoblats de la Vall de Gallinera és d'origen àrab, i el prefix Beni, tan usual en la toponímia d'aquesta vall, significa fill de. La primera documentació escrita d'aquest poble es remunta al cens de 1369. El topònim Bani Rahma prové del nom d'una família i segons l'esmentat cens representava entre in terç i els dos terços de les unitats familiars que hi habitaven. Els seus habitants habituals reben el nom de benirramins i benirramines. Cal destacar el castell, anomenat de Benirrama o Gallinera, que data de principis del segle XI i que en el segle XIII pertanyia als dominis del cabdill al-Azraq. L'antic Camí Reial conforma dins del poble el carrer Major on en un dels seus extrems es troba l'església de Sant Cristòfol, la més antiga de la Vall de Gallinera, amb retaules de fins al segle XV. També hi ha el Calvari, amb taulells ceràmics que daten de finals del segle XIX

Komentarze

    You can or this trail